"Les persones indígenes tenen la capacitat i el dret de determinar la seva forma de desenvolupament, cosa que inclou el desenvolupament turístic"

Dignitat de la indústria turística

Ha rebut un dels Premis Alimara per una línia d'investigació que promou la dignitat a la indústria turística, especialment de pobles indígenes. Com pot aconseguir aquest objectiu el turisme?

Únicament quan es canviï l'actitud cap a les persones indígenes. Quan les incloem en la presa de decisions turístiques com un grup d'interès tan important com els empresaris, el govern i/o els turistes. Quan es deixen de veure com un atractiu cultural o una mà d'obra, en lloc de socis igualitaris en el desenvolupament turístic. Quan reconeguem, protegim i impulsem la seva autonomia i les seves capacitats d'autogestió. Això requereix un canvi de paradigma històric i estructural, en particular en països llatinoamericans on la colonització els va situar a la part més baixa de la piràmide social.

No es corre el risc de convertir els pobles indígenes en un parc temàtic?

Les persones indígenes tenen la capacitat i el dret de determinar la seva forma de desenvolupament, el que inclou el desenvolupament turístic, o altres activitats econòmiques. Quan s'imposa el turisme com a única alternativa de desenvolupament per als pobles indígenes, els acostem a una dependència en aquesta activitat que pot resultar en la cosificació de la seva cultura per satisfer la curiositat dels turistes que els visiten, ja que no tenen altres mitjans de generació d'ingressos. El turisme ha de ser una activitat que compleixi altres formes de desenvolupament, no l'única.

És possible mantenir la identitat dels pobles indígenes davant d'un fenomen global i globalitzador com el turisme?

La identitat cultural no és estàtica, hem d'evitar caure en l'exotització dels pobles indígenes. Ara, la identitat i tradicions culturals han canviat, o s'han perdut, per diferents factors, no necessàriament el turisme global. A Mèxic les manifestacions culturals indígenes, per exemple l'idioma, no s'ensenya als fills per la por a ser discriminats pel grup dominant de la societat. El mateix va succeir amb les manifestacions culturals dels Palenqueros, a Colòmbia, una població descendents d'esclaus africans les manifestacions culturals dels quals van ser objecte de burla per la població no afrodescendent. En canvi, el turisme global pot donar a conèixer la identitat cultural i fomentar un sentiment d'orgull cultural que potser no es fomenta per factors interns. En aquest sentit, sóc molt positiva pel que fa al potencial del turisme en la preservació de les cultures locals.

El turisme obre l'oportunitat a moltes persones de trobar el seu lloc en la societat?

Absolutament. Persones de grups marginats com pobles indígenes, migrants, persones amb discapacitat, persones transgènere, per esmentar alguns, són sovint discriminades i marginades en l'àmbit social i laboral afectant el seu benestar econòmic i el seu sentit d'autorespecte i autoestima, en altres paraules, afrentes a la seva dignitat humana. El turisme ofereix oportunitats d'ocupació digna i superació econòmica, però encara més important l'oportunitat de trobades equitatives (no servils) entre turistes i locals que generen un reconeixement i apreci que manquen en les seves pròpies comunitats. Aquestes trobades reforcen l'orgull cultural i l'autoestima sense la por de ser humiliats i sotmesos a burlades i vexacions als quals sovint són sotmesos per altres membres de la societat.

Promoció del turisme

Quin paper han de jugar les administracions públiques en la promoció del turisme?

Les administracions públiques tenen un paper molt important. En primer lloc, han de prioritzar la inclusió de tots els grups d'interès en la presa de decisions turístiques i cadena de valor del sector. Generalment, les decisions, almenys a Mèxic, es prenen per part dels grups que tenen més poder econòmic, govern i associacions privades. Els altres grups d'interès són, en el millor dels casos, informats de les decisions preses. En segon lloc, han de crear consciència en la màrqueting turístic que el turista és un visitant amb obligacions. Un visitant que arriba a conèixer la casa del seu amfitrió i per tant té obligacions, a més de drets. Aquestes obligacions inclouen el respecte als habitants, als seus llocs i tradicions, i al seu medi ambient.

Què suposa haver estat reconeguda pels Premis Alimara?

És molt gratificant sentir el reconeixement de la importància del tema de dignitat en el turisme. Hi ha molt per fer i aquest premi ens permetrà generar una major visibilitat i continuar treballant per proposar pràctiques i polítiques públiques que maximitzin l'impacte positiu del turisme en tots els seus grups d'interès, en particular els grups més vulnerables de la societat.

Vostè forma part del Laboratori d'Innovació Humanista per al Turisme de la Universitat de Monterrey. Quins objectius té aquest laboratori i com porta a la pràctica les seves idees?

El nostre objectiu principal és promoure, a través de la investigació aplicada, l'emprenedoria i la formació, una visió humanista del turisme, és a dir, aquella en la qual la planificació, desenvolupament, gestió i màrqueting turístic protegeixi i promogui la dignitat de les persones i éssers vius, en particular els més vulnerables, creant oportunitats per al seu desenvolupament a plenitud en un marc d'ètica, justícia i equitat ambiental, social i cultural. En aquest sentit, gràcies a l'esforç dels nostres membres, professors i estudiants interessats en el tema de la dignitat, hem tingut els següents èxits:

• Desenvolupament d'una escala per examinar les condicions que generen dignitat en l'ocupació turística
• Emprenedoria turística per a la inclusió de migrants
• Formacions en inclusió, dignitat i lideratge ètic en programes de màster en universitats nacionals i empreses locals
• Procurament de fons per examinar el desenvolupament de capacitats en comunitats maies a Yucatán, entre altres projectes.

Us convido a visitar la nostra web i a cercar sinergies.