Ciutat, indústria creativa i turisme: una nova mirada al paisatge cultural

Comencem per la darrera qüestió: les indústries culturals, basades en la creació i transmissió dels bens culturals, es consideren, avui dia, un subcamp de les indústries creatives, les quals poden definir-se com totes aquelles activitats que es basen en la generació de coneixement, la seva transmissió i la seva aplicació. Arquitectura, disseny, art publicitat, programació, etc. són alguns dels sectors econòmics que poden incloure’s en aquesta àrea. L'aparició d'aquestes activitats econòmiques ha fet que cultura i creativitat, enteses com a factors urbans, vagin de la mà i hagin esdevingut, en els últims temps, clau per a la diversificació econòmica de les ciutats i l’atracció de talent, així com per a fer de les ciutats un espai més humà, inclusiu i sostenible.

A més, la presència d’una indústria creativa potent en un entorn urbà permet que els residents tinguin l’oportunitat de participar de la vida cultural de la ciutat i, d’aquesta manera, gaudeixin d’una millor qualitat de vida. Aquesta idea és compartida per la xarxa de ciutats creatives de la UNESCO, una xarxa creada l’any 2004 i que vol posar les condicions per assolir unes ciutats més sostenibles a partir de potenciar les indústries creatives i promovent l’accés i participació de la ciutadania. Aquesta xarxa està, a la vegada, subdividida en 7 subxarxes vinculades a la literatura, la gastronomia, les arts audiovisuals, el disseny, el cinema, la música i les arts populars.

Tanmateix, la indústria creativa no només té un impacte en la vida quotidiana dels residents de la ciutat, sinó que també té la capacitat de redefinir i generar noves oportunitats per al turisme i la seva gestió. Això s’explica perquè, d’una banda, la indústria creativa permet crear una imatge que singularitza i dota d’identitat les aglomeracions urbanes en l’aparador global i, d’altra banda, perquè la integració del sector turístic amb els sectors de la indústria creativa permet explorar el desenvolupament de tipologies turístiques que s’alimenten de la petjada de la indústria creativa en un territori. Aquestes tipologies turístiques, tals com el turisme gastronòmic, literari o cinematogràfic, tenen la capacitat de rellegir el territori i transcendir les mirades tradicionals sobre les ciutats a partir de la integració de nous imaginaris provinents de la indústria creativa. 

Per a desenvolupar aquestes tipologies turístiques, però, és necessari adoptar una perspectiva capaç de formular una oferta de productes turísticoculturals que resulti interessant per als visitants però també per als mateixos residents. Un bon exemple d’això el trobem a Edimburg, ciutat creativa de la literatura des de l’any 2004. La capital escocesa escenifica aquesta estreta relació entre indústria creativa i turisme que pot promoure’s des de la gestió, apostant per integrar la literatura en el pla estratègic de turisme de la ciutat i fent un esforç per fomentar aquest tipus de visita, tot facilitant la creació de productes de turisme literari. Avui, Edimburg té una oferta variada amb la capacitat d’atraure lletraferits a través de festivals internacionals, equipaments patrimonials, com l’Edinburgh International Book Festival, i d’altres productes turístics, com el Writer’s Museum o el mapa literari LitLong,  que posen en valor el paisatge literari de la ciutat. 

Aquest model ens demostra les infinites possibilitats que la indústria creativa ens pot aportar i l’oportunitat que tenen les ciutats d’usar aquest actiu per a diversificar l’oferta turística i atreure nous públics amb un interès proactiu per descobrir nous relats i mirades sobre la destinació. Una opció que cal explorar i per la qual val la pena fer una aposta de sector. 

Més informació a: "Assessing Literary Heritage Policies in the Context of Creative Cities"

Font imatge: Canaan, Wikimedia Commons.