"El patrimoni cultural immaterial té marge de millora en la comunicació a xarxes socials"

Xarxes socials i patrimoni immaterial

Parleu a l’article de les ciutats de Barcelona, València, Palma, Sevilla i Madrid. Com vau estudiar la seva comunicació durant el confinament?

A través de l'anàlisi quantitativa i qualitativa de les publicacions a les seves xarxes socials. Vam establir una rúbrica per a l'anàlisi de contingut.

El patrimoni cultural material va quedar arraconat?

En absolut. De fet, la gran majoria de publicacions a les xarxes socials de les ciutats analitzades van estar vinculades al patrimoni tangible.

Quin paper van tenir les xarxes socials en la comunicació del patrimoni cultural immaterial (PCI)?

Les xarxes socials van servir com un clar mecanisme de comunicació per part de les organitzacions i institucions turístiques. No obstant això, pel que fa al patrimoni cultural intangible, el paper de les xarxes socials no ha estat rellevant. De fet, ha estat escàs i, per tant, hi ha un gran marge de millora en relació amb la comunicació del patrimoni cultural intangible a través d’aquests canals.

Les xarxes socials més populars són Twitter, Instagram i Facebook. Hi va haver diferències entre elles a l’hora de comunicar el patrimoni cultural immaterial durant el confinament?

Sí. En el cas de Facebook, per exemple, es pugen més vídeos que permeten una major comprensió de les expressions del patrimoni cultural immaterial. En el cas de Twitter, per la mateixa naturalesa de la xarxa social, les imatges no solen tenir-hi un paper tan rellevant com, per exemple, en el cas d’Instagram, xarxa molt visual.

Estratègies comunicatives

Quins punts en comú i quines diferencies destacables hi ha entre les estratègies comunicatives d’aquestes ciutats durant el període analitzat?

La principal diferència és que trobem destins que clarament tenen una major narrativa pel que fa al PCI. Per exemple, Sevilla posa en valor el flamenc i la Setmana Santa com una clara expressió de la seva identitat que es manifesta en vídeos, fotos i històries. Quan està integrat en el relat turístic de les destinacions, el patrimoni intangible es converteix en un element diferenciador que es vincula amb la noció d’experiència i vivència.

Quin va ser el grau d’engagement del públic segons cadascuna de les ciutats?

En general, el grau d'interacció ha estat molt baix. Això és degut, d'una banda, al fet que des de les mateixes institucions i organitzacions es promou o s'incita molt poc a la interacció. Per tant, el resultat és que el públic d'aquestes xarxes o bé no interactua perquè no li ve de gust o bé no troba els mecanismes d'incentiu per fer-ho. En ocasions, el missatge que es transmet a través de la xarxa social no busca la interacció sinó que és de caire més informatiu o descriptiu. En aquest sentit, cal fer esforços i buscar una interacció més inspiradora amb el públic.

Quin ensenyament poden extreure aquests municipis de la comunicació del PCI en època de confinament?

El principal ensenyament és que queda molt per fer i entendre quant a què és el PCI, com es comunica o com es pot crear una narrativa sobre això basada en la història i la identitat pròpia dels territoris. D'altra banda, cal més creativitat pel que fa a la promoció gràfica del PCI. Amb els resultats es veu que el PCI agafa molta força quan es vincula a les persones i les seves pràctiques. Quan es fa aparèixer la figura de les persones implicades i performen el PCI, la imatge d’aquest pren força.