Una ciutat que inclou des del patrimoni: Ciutat Educadora i turisme

Les ciutats han estat sempre escenari d’intercanvis: de béns, de mercaderies, de serveis... però també de punts de vista i d’experiències. Les ciutats són, sens dubte, un espai de trobada tant per als seus ciutadans com per als qui les visiten. A més a més, des de mitjans dels anys noranta del segle passat, algunes ciutats han manifestat de manera clara que els carrers, el patrimoni i els espais són, també, agents educadors. Això és així perquè en cada acte que la ciutat fa com a conjunt està emetent valors i s’està posicionant, com també ho fan els seus ciutadans.

Prendre la ciutat com a ens educador és la idea estructural de la Carta de Ciutats Educadores que fonamenta la Red Estatal de Ciudades Educadoras. Aquesta xarxa, formada per ciutats d’arreu de l’estat espanyol, treballa de manera conjunta i col·laborativa per tal de fer front als actuals reptes de les ciutats. D’aquesta manera, les Ciutats Educadores, entenen i conceben la ciutat com un espai d’aprenentatge que, com a tal, ha de ser obert i accessible no només per a tothom que hi resideix, sinó també a qui la visita.

D’altra banda, les ciutats són, a més, el testimoni del pas del temps, el llegat dels avantpassats comuns que van convertir-la en la realitat que veiem avui. Per tant, les ciutats poden explicar moltes coses a través del patrimoni, sigui tangible o intangible. És precisament el patrimoni que, en ciutats com Barcelona, s’erigeix com a motivació principal dels turistes per visitar la ciutat.

“El patrimoni pot esdevenir un element mediador entre residents i visitants”

Tenint en compte que el patrimoni és una motivació de viatge i, alhora, un llenguatge que tothom coneix -totes les ciutats d’arreu, amb més o menys quantitat, disposen de patrimoni- aquest pot esdevenir un element mediador entre residents i visitants. Donada aquesta circumstància, en un moment en què la convivència entre uns i altres està essent qüestionada, per què no aprofitem aquest element comú per trobar maneres d’interrelacionar-nos? Per què no fem ús del patrimoni per tal que els visitants comprenguin i aprenguin de forma més entenedora la ciutat que visiten? No seria aquesta la base d’un turisme més responsable?

En aquest sentit, durant els darrers quatre anys (2016-2020), la xarxa de treball "Ciudad Educadora y Turismo Responsable. El patrimonio como valor identitario de una ciudad" ha reflexionat entorn del turisme responsable i la convivència a les ciutats. En aquesta línia, s’ha esbossat l’articulació de propostes socioeducatives basades en el patrimoni de la ciutat, que permetin el contacte directe entre residents i visitants. Així mateix, aquestes propostes poden esdevenir, a més, una oportunitat per posar en valor i visibilitzar el patrimoni intangible de les ciutats i recuperar, de nou, el més pur sentit d’àgora a les ciutats.

El grup de recerca TURCiT ha participat de forma activa com a assessor acadèmic en aquest projecte, que ha estat coliderat per l’IMEB, el Departament de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Girona. Enguany, es clourà el projecte i es presentaran les conclusions a Sevilla amb el XIV Encuentro de Ciudades Educadoras.

Marta Conill Tetuà, investigadora del TURCiT (Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori) del CETT-UB i editora de Tourism & Heritage Journal