Hàbits de consum alimentari i turisme: Com han canviat durant el confinament?

El confinament dels ciutadans i el cessament d'activitats turístiques denominades com a no essencials durant 97 dies va comportar, certament, canvis en els hàbits i consum dels ciutadans, que van veure restringides les seves llibertats de moviment i lliure circulació. Per al cas espanyol, segons el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme (2020), l'entrada de turistes a les fronteres va baixar el mes de març un 64,27% (taxa de variació interanual) respecte al 2019. La taxa acumulada d'entrada de turistes des del mes de gener i fins al mes de maig va ser del -50,49%. Un any 2020 que tenia els millors pronòstics pel que fa a superar els 83,7 milions de turistes que van visitar Espanya l'any passat (INE, 2020), va trobar en la COVID-19 una crisi sense precedents en el sector turístic espanyol.

“La COVID-19 no només ha incidit en la pràctica turística, sinó també en els hàbits de consum alimentari dels ciutadans”

Maria del Pilar Leal L.

La COVID-19 no només ha incidit en la pràctica turística, sinó també en els hàbits de consum alimentari dels ciutadans, que no van poder realitzar consums en establiments de restauració -un hàbit important dels ciutadans espanyols-. Segons les dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya (2020), el 2019 la despesa total en alimentació que es produïa fora de la llar va arribar als 35.962,07 milions d'euros, xifra que va suposar un 4,1% més de facturació o inversió per part dels ciutadans espanyols en comparació amb l'any anterior. De la mateixa manera, el consum fora de casa es realitzava directament a l'establiment en el 74,1% de les ocasions, tant en dinars com en sopars, que són els moments del dia en els quals va créixer més el consum el 2019. En definitiva, el pronòstic per a l'any 2020, en general, era optimista pel que fa a l'alça del consum alimentari fora de les llars i al nombre de turistes estrangers que visitarien Espanya.

Tot i això, i continuant amb les dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (2020), les dades agregades de consum de les 13 setmanes (des del 9 de març fins al 7 de juny), el consum a la llar va créixer un 24,5%, el que va suposar 1.635 milions de quilos més d'aliments i begudes que en el mateix període de l'any 2019. La despesa va ser un 28,4% superior i l'increment de les compres per a la llar, segons el Ministeri, va ser especialment intens durant les setmanes prèvies a la declaració de l'estat d'alarma, a causa de l’aprovisionament d'aliments que van realitzar moltes llars. Durant aquest període, el consum de productes que abans es realitzaven fora de la llar, com aperitius, cerveses, begudes espirituoses o vi es va incrementar amb relació al mateix període del l'any anterior.

Així, durant el confinament, els espanyols van mostrar la seva preferència pels supermercats, amb gairebé la meitat dels kg/l comprats i de la despesa realitzada. La botiga tradicional ha estat el segon lloc més escollit, amb un 15,2% de quota i creixent gairebé un 30%. De la mateixa manera, va destacar el creixement de les vendes per Internet, amb un increment del 92% en volum i un 114,5% en valor.

En analitzar els fets pel que fa al consum durant el període de confinament, és evident que tant comerços com consumidors han migrat als entorns digitals per tal de proveir i proveir-se, per tant, la compra en línia s'observa com un hàbit que resulta de l'actual crisi sanitària i que ha arribat per quedar-se.

“Els hàbits vinculats a la pràctica culinària s'han vist reforçats durant el confinament”

Maria del Pilar Leal L.

De la mateixa manera, si ja al 2018 el fet de cuinar per plaer en les estones lliures era un hàbit cada vegada més freqüent a Espanya[1], els hàbits vinculats a la pràctica culinària s'han vist reforçats durant el confinament. Productes com les farines, els ous i/o el sucre com a ingredients clau per a la rebosteria van incrementar el seu consum amb relació al mateix període del l'any passat. Per exemple, el consum de farines i sèmoles al mes d'abril de l'any 2020 va créixer un 128,3%; els ous, el 53,1% i el sucre un 52% amb relació al mateix període del l'any anterior.

La pràctica culinària a casa s'observa també com un hàbit que potser que no s'instauri de la mateixa manera que la compra per internet, però sí que podria pensar-se que els consumidors podran aprofitar encara més el valor que té la cuina tradicional o feta a casa. Així mateix, és possible també que es reflecteixi en un major nivell d'exigència pel que fa a la qualitat dels plats i/o productes consumits fora de les llars i que no siguin catalogats com a tradicionals. De la mateixa manera, l'augment de la compra als comerços de proximitat durant el confinament, per exemple, per al cas català (23,3% compra a les botigues de proximitat), pot incidir també en noves relacions dels consumidors amb els mercats de producte fresc, les botigues d'alimentació de barri i en el teixit social al voltant del comerç de proximitat; aquest fet pot afavorir l'estima per la restauració local i de proximitat.

D'altra banda, pel que fa al consum de les llars fora de casa, i especialment en restaurants, el desconfinament progressiu adoptat pel govern espanyol ha generat una obertura gradual dels establiments de restauració que certament ha incidit en pèrdua de la facturació i, de vegades, ha comportat el tancament de l'establiment. No obstant això, els consumidors, un cop s'ha permès l'obertura dels locals, han tornat als seus hàbits de consum en locals de restauració sota les normes sanitàries necessàries per fer front a la pandèmia. No hi ha dubte que aquests hàbits estan arrelats i descriuen i defineixen la cultura mediterrània.

Finalment, un altre aspecte que val la pena ressaltar com a resultat del confinament és la revalorització del sector agroalimentari, on el paper de proveïment de les llars ha estat fonamental per suportar la situació associada a la pandèmia. Així, aquesta posada en valor per part d'agents socials i institucionals pot repercutir en un impuls a la compra de producte local, fresc, de proximitat, el que afavorirà també tant als productors, als mercats, com als restauradors que formen part del turisme gastronòmic de ciutats com Barcelona i la seva àrea metropolitana.