L’overtourism, a debat

L’entrada a la nova normalitat després de la COVID-19 obre la porta a la tornada de turistes a les ciutats i sorgeix el debat sobre la gestió de l’activitat turística. Per debatre i reflexionar sobre aquest tema, el Dr. Eugeni Osácar, director de recerca del CETT, participarà el pròxim dilluns 22 de juny a les 15h al programa Catalunya Migdia, de Catalunya Ràdio. 

Recuperem l’article del mes de març del Dr. Daniel Imbert-Bouchard, coordinador del Màster en Innovació de la Gestió Turística en l'especialitat de les Destinacions Urbanes, en el qual parla, precisament, d’aquesta qüestió:

Overtourism. Repercussions i afectacions socials en ciutats turístiques

El turisme urbà és, sens dubte, una de les pràctiques turístiques més esteses al món i, de fet, s'espera que en els pròxims anys experimenti un creixement significatiu respecte a altres entorns. Les ciutats són, a la vegada, escenaris estructuralment complexos i canviants, que acaparen serveis, activitats i experiències de tota mena i que tenen un elevat pes demogràfic. Més de la meitat de la població mundial viu avui dia en àrees urbanes i s'estima que el 2050 ho faci un 70%.

Per aquest motiu, es fa necessària l'adopció de mesures efectives i fermes que facilitin l'encaix d'aquestes activitats disruptives i transformadores en els entorns urbans. En aquest sentit, l'activitat turística s'ha de planificar des d'una perspectiva integral i responsable, de manera que permeti contribuir, entre altres aspectes, al benestar dels residents i els visitants, al foment d'una bona convivència entre la ciutadania i a la reducció dels desajustos derivats del turisme. Aquesta voluntat de fer les ciutats més inclusives i sostenibles queda ja reflectida en l'objectiu número 11 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per les Nacions Unides el 2015.

No obstant això, en els últims temps els termes de turismofòbia o overtourism s'han popularitzat significativament entre els governants, moviments socials, acadèmics i mitjans de comunicació. Entesos, per la comunitat d'experts, com un excessiu creixement de visitants en àrees on els residents pateixen les conseqüències: canvis en el seu estil de vida, en l'accés a serveis i en el seu benestar en general.

En el seminari organitzat pel CETT el passat 2 de març a la Casa Vicens, en el marc del Màster d'Innovació en la Gestió Turística, es van abordar, per part d'experts en el camp de la geografia i el turisme, quines eren les afectacions i les repercussions socials esdevingudes a les ciutats vinculades a l'overtourism. Els processos de gentrificació en determinats barris, el conflicte en l'ús compartit d'espais, infraestructures i serveis, la massificació puntual o el desplaçament de les activitats quotidianes realitzades per residents van ser de les més destacades. El debat va constatar que no es tractava en absolut d'un fenomen nou, però que per canalitzar la seva deguda gestió les ciutats han de plantejar grans reptes i desafiaments en matèria turística en els propers temps. De fet, una de les conclusions més significatives va assenyalar, fins i tot, la necessitat de reformular les preguntes per poder trobar les respostes a les causes d'aquestes afectacions i repercussions.

Cap a aquesta idea es van identificar els diferents factors que han desencadenat el despertar de l'overtourism en els últims temps. Els motius es deuen, principalment, a l'increment del nombre de turistes, a la incorporació de nous segments en el mercat o bé a la facilitat per viatjar en matèria de visats i l'accés global a la informació. D'altra banda, també convé atribuir-ho a la mentalitat de la societat actual, centrada en el creixement constant i un pensament excessivament a curt termini. Finalment, també es constaten les limitacions en l'àmbit de la gestió de la pròpia activitat, ja que no resulta fàcil controlar l'arribada de turistes i, a més, a aquest aspecte s’hi suma la falta de consens i acord que, sovint, es produeix entre els actors implicats.

En tot cas, tant les causes com les conseqüències dels excessos de turistes són aspectes de present i de futur per a moltes ciutats. Aquestes han de respondre amb polítiques obertes a totes les sensibilitats i mirades, per tal de fer partícips a tots els agents involucrats del model de ciutat que es vulgui construir. Per això, un enfocament on la innovació, sumada a la gestió intel·ligent del turisme, pot ser determinant per assolir els seus objectius socials i avançar així cap a una millor relació entre residents i visitants que gaudeixen, senten i viuen la ciutat.

Dr. Daniel Imbert-Bouchard Ribera

Coordinador del Màster en Innovació de la Gestió Turística en l'especialitat de les Destinacions Urbanes