Jordi Tarré (restaurant Prodigi): “El CETT em va ensenyar a cuinar i em va transmetre valors com l’esforç i les ganes d’aprendre”

Obrir un negoci de restauració

El restaurant que has obert es diu Prodigi, un nom amb un significat i un origen diferent del que ens podem imaginar.

El nom Pro-Di-Gi és un joc de paraules que sorgeix de la ubicació del restaurant, entre Provença, l’avinguda Diagonal i Girona. Aquest joc de paraules se li va acudir al meu pare, que és taxista i sempre té els carrers al cap, imagino.

El restaurant ha obert recentment, però ja t’han dedicat articles positius a diaris com La Vanguardia i El Periódico. Com reps aquests elogis?

Al final, quan la gent parla bé sobre el que un fa, sempre fa il·lusió. En aquest cas, no és diferent, però m’agrada tocar de peus a terra i no deixar-me emportar gaire per aquestes coses. Al final, l'únic que m’importa és el dia a dia, que el restaurant funcioni i que els clients continuïn repetint.

Un bon cuiner neix o es fa?

Uf… Aquesta pregunta és molt difícil, ja que primer hauríem de definir què és ser un bon cuiner. Crec que en qualsevol professió la pràctica fa al mestre, i en aquesta no és diferent. L'única resposta possible que puc donar a un concepte tan general és que des del meu punt de vista l’esforç, el sacrifici, la constància i la implicació superen de molt el talent personal.

Estudiar cuina

Què va suposar la teva formació al CETT?

Va ser un aprenentatge de 360 graus. Em va ajudar a entendre la gastronomia i a cuinar, a part d'ensenyar-me valors molt importants, com la constància, l’esforç i les ganes d’aprendre. En general, al CETT els estudis estan molt ben plantejats i cobreixen totes les necessitats d’una persona que vol començar en l’hostaleria.

Després del CETT, vas continuar formant-te a altres cuines com les de l’Hisop, el Mandarin de Hyde Park i el triestrellat Fat Duck. Què et va comportar treballar-hi?

Al final és un recorregut. En cada lloc aprens coses noves que al final et van definint com a cuiner. No sabria dir què en concret, però el que sí que sé és que el Fat Duck va ser el meu punt d'inflexió a la cuina.

Has obert un negoci en situació de pandèmia mentre altres locals de restauració han hagut d’abaixar la persiana. Temeritat o confiança absoluta en el projecte?

No existeix la confiança absoluta en un projecte perquè sempre hi ha pors, però la feina la tenia feta. Estava preparat i tenia un somni que volia complir des dels divuit anys.

Més enllà del nom de l’establiment, quin paper han jugat els teus pares en la idea d’emprendre el projecte del Prodigi?

Ells em van ajudar des del primer moment fins a l’últim, i avui en dia ho continuen fent.

Què li diries a un jove que es vulgui dedicar a la gastronomia, però que encara no s’ha decidit a formar-se?

Li diria que primer tingui clar tots els punts negatius d’aquest món. Que s’ho pensi molt bé. Si la resposta és sí, sens dubte, el primer pas és formar-se en una escola d’hostaleria.

Com et veus d’aquí a cinc anys?

És una pregunta que realment no he pensat encara. Visc el dia a dia i el que em porta. El que m’agradaria és que d’aquí a cinc anys el restaurant funcioni, que hagi pogut estabilitzar tant la meva vida professional com la personal i que els meus treballadors tinguin les millors condicions del mercat.