Un Sant Jordi diferent: viure la literatura des dels videojocs
El videojoc 'Elden Ring' s'inspira en el món creat per l'escriptor G. R. R. Martin
Sant Jordi, a banda de ser el dia de l’amor per als catalans i catalanes, és també a àmbit internacional una de les diades més assenyalades per viure de primera mà la literatura i estar en contacte amb els autors i autores més coneguts. Tanmateix, actualment, podem viure les històries de la literatura en formats que complementen el llibre tradicional. Les adaptacions audiovisuals, sigui a través de llargmetratges o sèries, ens permeten dotar d’imatge grans històries literàries. En aquest cas, però, per a aquest 2022 us proposem fer un pas més en la digitalització i pensar en un Sant Jordi on viure la literatura des dels videojocs. / Article del Dr. Jordi Arcos-Pumarola
Des que els primers videojocs comercials van veure la llum a principis de la dècada de 1970, com ara Pong o Computer Space, ja ha passat més de mig segle. En aquest recorregut, el món virtual que ofereixen els videojocs s’ha transformat completament no només en l'àmbit gràfic, sinó també en relació amb les possibilitats que s’ofereixen durant el joc. Per exemple, la interacció amb altres jugadors i jugadores a través d’internet o la integració del món real amb el món del joc a través de la realitat augmentada són aspectes inimaginables en una partida a l’Space Invaders el 1978. Al mateix temps, les plataformes des de les quals accedir als videojocs s’han multiplicat exponencialment i, actualment, no depenem d’un aparell específic per jugar, sinó que disposem de consoles, portàtils i, fins i tot, telèfons mòbils que ens permeten fer partides gairebé a qualsevol lloc.
Aquesta continuada transformació del món dels videojocs no només ha generat un immens creixement de la seva indústria, sinó que en aquest procés el fet de jugar a videojocs també s’ha generalitzat. Per exemple, ara com ara, en el context dels Estats Units, més d’un 65% de la població es considera gamer.
La plaça Catalunya, escenari d'un dels jocs de Fifa
Turisme i videojocs: una relació possible?
Aquest nou context, és a dir, que els videojocs siguin un fenomen cultural mainstream i que el món virtual sigui progressivament més immersiu, fa que, tal com ja succeeix amb la literatura o el cinema, es pugui pensar en un binomi conformat pel turisme i els videojocs, on ambdues parts en surtin beneficiades. Això és així perquè, tal com demostren diversos estudis que ja parlen de Video-Game Induced Tourism, els jugadors es familiaritzen amb els escenaris on passa l’acció i, quan aquests escenaris fan referència a espais reals, es genera un interès per buscar més informació sobre aquests llocs i visitar-los in situ en la vida real.
L’ús d’escenaris reals està consolidat en jocs de simulació esportiva, on podem visitar circuits, pavellons i estadis reals, o, en el cas del FIFA, jugar un partidet de futbol al mig de la plaça Catalunya de Barcelona. Tanmateix, exemples com les recreacions de Nova York, San Francisco o Miami que trobem als diferents jocs de la saga Grand Theft Auto, el Londres de Watch Dogs: Legion o, fins i tot, la polèmica recreació de Barcelona a The Wheelman, entre molts d’altres, mostren el potencial dels videojocs per transportar-nos a grans destinacions turístiques i poder moure’ns per elles en total llibertat.
Parelles de llibres i videojocs per a aquest Sant Jordi
No obstant això, les potencialitats dels videojocs no es limiten a l’apartat visual de recrear escenaris atractius i immensos, sinó que també, a través d’ells, podem viure històries complexes i atractives. Prova d’això és tota la saga de Final Fantasy o Metal Gear Solid, així com, per exemple, el joc Triangle Strategy, que presenta una trama argumental amb una destacada vessant política. Així doncs, per viure aquest Sant Jordi de forma digital, però conservant el substrat literari, us fem una proposta diferent i us convidem a viure històries que han nascut en la literatura, però que han inspirat videojocs d’èxit:
Comencem per un videojoc que ha aparegut el febrer d’enguany i que, tot i que no està explícitament basat en una novel·la, té, sens dubte, una estreta relació amb la literatura. Això és així perquè Elden Ring, convidat a ser uns dels jocs estrella del 2022, es basa en un món mitològic creat per George R. R. Martin, escriptor de la saga Cançó de Gel i Foc que ha donat lloc al fenomen Joc de Trons.
La saga d’Assassin’s Creed no necessita cap mena de presentació per als aficionats als videojocs. Els seus més de 10 títols des de 2007 han convertit aquesta saga d’acció ambientada en contextos històrics en un dels videojocs més exitosos dels darrers anys. Res inesperat si es considera que l’equip que va desenvolupar Assassins’s Creed també va ser el responsable de la mítica saga Prince of Persia. Tanmateix, el que és més desconegut és que la inspiració del món d’Assassin’s Creed neix de l’obra literària de Vladimir Bartol. Aquest autor eslovè va publicar el 1938 la novel·la Alamut, ambientada en la Persia del segle XI. De fet, el lema present al videojoc “Res és cert, tot està permès” prové de l’obra de Bartol.
Hogwarts Legacy és un videojoc de rol d’acció que té la seva publicació prevista aquest any. Com el seu nom deixa veure de forma explícita, el context d’aquest joc és l’univers de Harry Potter, creat per l’autora J.K. Rowling. La popularitat i l’amplitud del món màgic que té Hogwarts com a centre neuràlgic han donat llum a altres videojocs, com ara les publicacions de videojocs dedicats als diversos llibres i pel·lícules per a Playstation 1 i 2, durant l’inici dels anys 2000, així com videojocs de caire esportiu dedicats al quidditch.
Tom Clancy és un autor estatunidenc conegut pels seus best-sellers d’espionatge ambientats en el context de la Guerra Freda i posterior. El 1996, l’autor va fundar la companyia de desenvolupament de videojocs Red Storm Entertainment dedicada a crear videojocs ambientats en les seves novel·les. Naixia així la saga de videojocs Tom Clancy. Aquest gener, ha aparegut el shooter multijugador Tom Clancy's Rainbow Six Extraction, publicat que Ubisoft, que va adquirir la companyia de Tom Clancy el 2000, i que és el més recent de la saga Rainbow Six, basada en el llibre Operació Rainbow.
Parlar de Monkey Island és parlar de la història en majúscula dels videojocs. Aquesta aventura gràfica, publicada i produïda per LucasArts, la companyia de desenvolupament de videojocs de George Lucas, va aparèixer per primera vegada el 1990. La història d’aquesta aventura gràfica amb continus tocs d’humor gira al voltant del pirata Guybrush Threepwood i la seva voluntat de convertir-se en el pirata més poderós. Es diu que el cognom del protagonista s’inspira en una sèrie d’històries de l’escriptor britànic P. G. Wodehouse. Tanmateix, la clara vinculació d’aquesta sèrie de jocs amb la literatura la trobem en la inspiració per l’ambientació d'aquest, que neix, en part, del llibre On Stranger Tides, de Tim Powers, el qual també narra les aventures d’un jove involucrat en el món dels pirates. Tot i que l’última entrega d’aquesta saga ja té més de 10 anys, sens dubte, la qualitat de la trama i l’ambientació, el fan un joc totalment recomanable per a aquells a qui agradin els jocs amb un cert aire retro.
Passem d’uns clàssics dels videojocs a un que s’ha publicat en tres entregues des de l’any 2020 al 2022. Not for Broadcast ens proposa una jugabilitat totalment innovadora i ambientada en el nostre món contemporani, ja que ens posa en la pell d’un realitzador de televisió. Així, el nostre objectiu és decidir què veu l’audiència: podrem escollir els plans que ens interessin, censurar paraules, escollir titulars, enfonsar la reputació de certes personalitats... Des de la nostra posició, podem evitar que es generi el caos o tot el contrari, fomentar-lo. Tot i que aquest joc, amb una trama que sembla ideal després de l’última edició dels Oscars, no té una inspiració concreta en cap llibre, sí que sens dubte ens recorda a una de les grans distopies literàries com és 1984, de George Orwell, i el seu Ministeri de la Veritat, relació que es torna més evident considerant que el nom del protagonista de Not for Broadcast, Alex Winston, està inspirat en el protagonista de 1984, Winston Smith.
L’univers de terror de les obres de H.P. Lovecraft ha donat lloc a una gran diversitat de productes culturals inspirats en aquest cosmos mitològic on, en una primera capa de realitat, apareixen monstres, màgia i forces obscures. En el llegat vinculat a Lovecraft, també hi trobem videojocs que s’han inspirat en aquest univers terrorífic. Un dels més coneguts és la saga Alone in the Dark, que va tenir la seva primera entrega el 1992 i es pot considerar un dels precursors de videojocs de terror tan famosos com Resident Evil o Silent Hill.
Seguim aquesta llista amb la saga de The Witcher i, especialment, la seva tercera entrega, considerada un dels millors jocs de la història. Conegudíssima no només per l’èxit dels videojocs, sinó també per l’adaptació audiovisual de la història en una sèrie a Netflix, aquesta saga està basada en l’obra de l’escriptor polonès Andrzej Sapkowski. L’anècdota la trobem en el fet que Sapkowski, sense tenir esperança en l’èxit de portar al món dels videojocs el seu univers literari, va refusar un percentatge dels beneficis a l’hora de vendre els drets de la seva obra i va optar per demanar únicament una suma en efectiu menor a 10.000 euros. Tanmateix, per continuar col·laborant en futures entregues basades en el personatge de Geralt de Rivia, CD Projekt RED, empresa desenvolupadora de The Witcher, i l’escriptor van haver d’arribar a un nou acord el 2019.
Finalment, acabem aquesta llista amb un clàssic absolut, tant en l'àmbit literari com de videojocs, com és La Abadía del Crimen. Aquest joc, publicat el 1987 per part d’Opera Soft, empresa de l’Estat espanyol dels anys 80 i 90, està inspirat en la novel·la d’Umberto Eco Il nome della rosa. El joc ens posa en la pell de Guillem d’Occam, que ha d’investigar una sèrie de crims en una abadia medieval italiana. Aquest joc, considerat en el top ten dels jocs desenvolupats per l’Spectrum 128 segons la revista Retro Gamer, és sens dubte una joia de culte per demostrar que les grans històries literàries poden esdevenir també grans propostes lúdiques en l’àmbit dels videojocs.
Els títols d’aquesta llista i molts altres mostren com la riquesa narrativa de la literatura permet l’aparició d’adaptacions de qualitat no només en l’àmbit de la gran pantalla, sinó també en el context dels videojocs. La relació entre literatura i videojocs no és ja quelcom ocasional, sinó que pot convertir-se en un binomi d’èxit. Considerant, a més, la capacitat immersiva dels videojocs actuals, els quals ens poden presentar escenaris reals amb una riquesa gràfica molt detallada, des de l’àmbit del turisme cal estar atent a com interactua tota aquesta àrea en creixement continu de les indústries creatives amb les imatges de les destinacions. A més, aquest nou escenari fa plausible explorar diferents estratègies per aprofitar la potencialitat d’arribar a nous públics dels videojocs per visibilitzar i comunicar la riquesa dels paisatges culturals i literari dels nostres territoris a través d’un nou canal comunicatiu com són els videojocs així com per fomentar l’ampliació de la mirada vers les nostres destinacions, tot construint-hi nous relats. Tot un repte per a la gestió turística que, de moment, explorarem revivint algunes històries literàries des de les nostres pantalles durant aquest Sant Jordi.
Dr. Jordi Arcos-Pumarola és coordinador de Recerca CETT-UB