De Barcelona a Berlín, definint bones pràctiques per a la gestió del turisme urbà
19.12.2019
La convivència entre turistes i residents, la seguretat o la gestió dels habitatges són alguns dels reptes als quals s’enfronten ciutats com Barcelona, Amsterdam o Berlín; poblacions en les quals s’ha produït un creixement exponencial del turisme urbà i en què el turisme ha deixat de ser un sector aïllat per a convertir-se en un element que forma part de la mateixa estructura del territori.
Barcelona és un clar exemple de ciutat que ha viscut un creixement accelerat del turisme en un període de temps reduït. La capital catalana s’ha convertit en un model de referència per a moltes ciutats però, en els últims anys, s’ha desencadenat un malestar plausible en la població local. És en aquest context en què cal considerar la incorporació d’un model de bones pràctiques per a la gestió turística amb la voluntat de millorar aquest encaix en la ciutat, afavorint la convivència i reduint, així, l’impacte i la imatge negativa de l’erròniament anomenada ‘turismofòbia’.
Per assegurar una bona gestió del sector i incidir de manera directa en qualsevol efecte negatiu que es produeixi, esdevé imprescindible governar les destinacions de forma proactiva i des d’una visió holística dels actius físics, del capital i de la percepció social.
Si observem detingudament aquest fenomen d’auge del turisme urbà, es detecta que davant la intensificació dels fluxos turístics, l’explotació de l’espai públic i l’aparició de pisos no regulats, les administracions i el sector privat han hagut d’assumir responsabilitats i prendre partit en la gestió d’aquests conflictes. Tot i que ho han fet de forma tardana.
Tanmateix, seguint amb l’exemple de Barcelona, Amsterdam i Berlín, queda clar que les ciutats evolucionen cap a plans estratègics integrals i que incorporen la sostenibilitat com a eix transversal. La limitació de l’activitat turística i les regulacions fiscals per a gestionar l’explotació d’habitatges i comerços, passen a formar part de les actuacions de les administracions.
Una de les claus d’aquesta gestió és, sens dubte, la creació de coneixement i la formació de grups de recerca que investiguen i monitoren les dades turístiques; un element clau per a poder prendre les mesures i decisions adequades i que donin resposta a les necessitats reals de la població. És en aquest punt en el qual, des del CETT, es treballa per generar coneixements i aportar criteri a través de la recerca aplicada. L’objectiu és clar: aconseguir que el turisme sigui motor de transformació i de generació de riquesa econòmica i cultural. Un sector, en definitiva, que serveixi per sumar.
Núria Guitart Casalderrey, membre del TURCiT (Grup de Recerca en Turisme, Cultura i Territori) i finalista de la Distinció REDINTUR als millors Treballs Final de Màster en Turisme d’Espanya 2019