"Viure aquesta experiència m'ha proporcionat una nova forma de veure les coses, de respectar la terra, el producte, la seva història i les persones que s'involucren en fer possible que t'arribi el menjar al plat"
Quatre estudiants, Eva Serra, Raquel Aitana, Marc Jimenez i Enric Barceló, de tercer del Grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques han fet una estada de set dies a Granvin, Noruega.
A aquesta i amb el principal objectiu de submergir-se en una cultura culinària diferent de la nostra, l'alumnat ha après dels costums mitjançant diverses activitats per poder així oferir una proposta gastronòmica adequada als comensals de l'Hotel Jaunsen. "Eli, la propietària de l'Hotel, és una persona tremendament generosa i es desviu per fer-los entendre els costums noruecs. Vam pescar el peix que vam servir al fiord, vam recol·lectar les herbes que vam servir amb un agrònom, vam visitar l'escorxador i en Hans, el propietari, ens va desossar la res que vam servir als esdeveniments" explica Alvaro Brun, que és el professor que ha acompanyat l'alumnat durant la seva estada.
"Disposen (l'alumnat) d'una frescor i una energia tan forta que és digna d'elogi. Van ser quatre dies molt intensos i els clients van quedar àmpliament satisfets. L'experiència ha estat tan positiva que un dels alumnes anirà a treballar allà a l'estiu." ha explicat el professor.
Com descriuríeu la vostra experiència cuinant a Noruega?
Eva: Per mi aquesta experiència ha estat única, crec que cuinar a Noruega ens ha proporcionat un avantatge a l'hora de poder desenvolupar-nos com a cuiners amb unes condicions diferents, amb un producte diferent i en una cuina externa. L'activitat és molt immersiva, al final vam cuinar plats que sabíem de primera mà d'on provenia el producte, ja que bé l'havies pescat o recol·lectat o obtingut de la mateixa granja. Crec que l'Eli ens ha proporcionat una oportunitat única de poder experimentar un quilòmetre zero reals.
Raquel: Noruega és un context completament diferent del que estem acostumats aquí. Pel que fa a les tècniques, sí que anàvem més ben preparats, però el seu concepte de proveïment del producte i respecte al producte de proximitat m'ha agradat molt. Fer excursions al costat de les zones de l'hotel per anar a recollir el producte, veure com ho fan, que et facin explicacions i que facis ús pel mateix menú del mateix producte que has pescat ha fet que aquesta experiència sigui increïble.
Marc: L'activitat ha superat totes les meves expectatives. Cuinar a l'hotel de l'Eli ha estat increïble, ella és una grandíssima persona i ens ha ajudat a entendre la seva terra i el seu producte. A escala personal, considero que viure aquesta experiència m'ha proporcionat una nova forma de veure les coses, de respectar la terra, el producte, la seva història i les persones que s'involucren en fer possible que t'arribi el menjar al plat. Tot junt ha fet modificar la meva visió culinària.
Enric: Força especial. T'adones que productes que a Catalunya pots trobar amb molta facilitat allà és molt més complicat i t'has d'adaptar. Va ser molt especial aprendre sobre una gastronomia que molts consideren escassa o de pitjor qualitat, però que realment no ho és. Jo la definiria com una gastronomia que s'ha hagut d'adaptar a unes condicions climàtiques adverses, però que això ha provocat que els pocs productes dels quals disposen hagin assolit un nivell de qualitat excepcional.
Quina va ser la part més desafiant de dissenyar el menú degustació amb total llibertat creativa?
Eva: La part més desafiant era el fet que no teníem la seguretat que allò que estàvem fent fos a sortir bé, però considero que era la part emocionant del procés.
Marc: La part més complicada d'això va ser l'obtenció d'idees i d'inspiració per arrencar el projecte. Érem 4 les persones involucrades, totes amb actituds i formes de veure la cuina totalment diferent. Fer encaixar els nostres pensaments com a puzle va ser complicat al principi.
I la millor part de l'experiència?
Raquel: Per a mi, el canvi de paisatge, el país. Anar un lloc completament diferent tant en l'àmbit visual com social i cultural ha fet que sigui una experiència inoblidable. Anar a un escorxador i que els treballadors t'expliquessin el procés amb una demostració, anar a pescar en el fiord i utilitzar el mateix peix que més tard presentàvem als pescadors com a plat, i més, poder-ho compartir amb gent que té les mateixes aficions que tu.
Enric: L'amabilitat de totes les persones amb les quals vam coincidir, i sobretot, l'acollida que ens va donar l'Eli, que es va desviure per nosaltres. Crec que tots li devem una de ben grossa per donar-nos l'oportunitat de viure aquesta experiència i pel bon tracte que va tenir amb nosaltres.
Com us ha ajudat aquesta experiència a la vostra formació?
Eva: Formar part d'aquesta experiència era un gran esforç, ja que jo no em podia permetre deixar de treballar durant el curs per a fer un Erasmus. Però anar cap allà va implicar fer un intercanvi i aprendre molt i em va donar una visió nova d'aprenentatge. En l'àmbit de la meva formació crec que m'ha proporcionat una visió molt amplia de noves maneres de treballar i de donar encara més importància als productes i a les maneres de fer.
Raquel: Quan se't planteja una situació com aquesta, on vius una setmana en un entorn diferent del qual estàs acostumat i que et permet desenvolupar-te com a persona, et fa pensar moltes coses noves. És una experiència única que si en futur tingués una altra oportunitat de viure, no dubtaria.
Marc: La capacitat de treballar en equip i adaptar-me a diferents situacions han estat aspectes que he pogut desenvolupar de manera notable. Aquesta experiència m'ha obligat a col·laborar amb persones amb habilitats diverses, aprenent a valorar les seves perspectives i a buscar punts en comú per assolir objectius compartits. A més, he après a mantenir la flexibilitat i a ajustar-me a canvis inesperats, alliberant-me de la rigidesa i permetent-me adaptar-me millor als reptes que es presenten en el camí.
Enric: Considero que viatjar sempre és quelcom positiu per a la formació de qualsevol persona. Si a més li sumes el repte d'haver d'elaborar dos menús gastronòmics i de poder gaudir d'un país com és Noruega ja és el súmmum. Per tant, aquesta experiència m'ha fet descobrir un nou país, una nova cultura, una societat i m'ha fet reflexionar sobre com som nosaltres i com crec que hauríem de ser.