Diada Nacional de Catalunya 2024 | Les diades nacionals a les destinacions turístiques

Segons els sociòlegs escocesos McCrone i McPherson, si analitzem de forma comparada les diades nacionals a nivell internacional, podem observar com els països mantenen relacions diverses amb aquestes dates assenyalades. Aquestes festivitats no es poden simplificar i considerar únicament com una celebració xovinista on prima l’exaltació d’unes essències nacionals, sinó que els orígens diversos de les diades nacionals i les formes de celebrar-les (o no fer-ho) les converteixen en un fenomen complex.

Tanmateix, allò que totes comparteixen és un caràcter polític: són marcadors de significat a la història nacional. Una mostra clara d’això és el 3 d’octubre a Alemanya (Tag der Deutschen Einheit), una diada nacional de creació recent i que, segons explica Vera Simon (Universitat de Bielefeld), presenta una narrativa centrada en l’acord polític per la reunificació alemanya però asèptica en relació a la vivència comunitària, i que és viscuda de forma diferent al territori alemany. Aquest fet mostra la necessitat de repensar el significat i la performativitat de les diades nacionals a través de posar-les en diàleg amb les societats actuals.

Una mirada històrica i cultural de les diades nacionals 

Considerant que les capitals solen ser els epicentres de les diades nacionals i que, parafrasejant el geògraf López Palomeque, de la Universitat de Barcelona, les ciutats ja no tenen turisme, sinó que són ciutats turístiques, les diades nacionals poden trobar en els turistes una audiència a la qual adreçar-se, tot explicant i compartint la rellevància històrica de la jornada en qüestió. Aquesta voluntat és d’especial importància en el context actual, ja que la possibilitat d’una relació respectuosa entre els turistes i una destinació que no vol ser un escenari intercanviable, anodí i insubstancial passa també per promoure aquelles narratives i missatges que busquen compartir la història i els trets singulars i substrat sociocultural de les destinacions.

Donat que ens trobem als volts de l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, vegem com algunes destinacions que es troben en una situació similar a la catalana, és a dir, són territoris amb un fort caràcter nacional però sense un Estat propi, aprofiten la seva diada nacional per tal de donar a conèixer les seves particularitats històrico-culturals a l’audiència turística.

En primer lloc, tenim Escòcia, que commemora la seva festa nacional, d’origen religiós, el 30 de novembre. Aquest és el dia de Sant Andreu, vinculat a varies llegendes escoceses i la creu del qual dona forma a la bandera d’aquesta nació. Sant Andreu és el patró d’Escòcia des de l’any 1320, quan es va proclamar la sobirania del país davant el papa Joan XXII a través de la Declaració d’Arbroath. No obstant, no es converteix en festiu nacional fins l’any 2006. El 30 de novembre, data intrínsecament vinculada a la història d’Escòcia, la música, la dansa i el menjar tradicional són els protagonistes en diversos esdeveniments i festes que se celebren al llarg de la nació escocesa. L’entitat encarregada de la promoció i gestió del turisme a Escòcia, Visit Scotland, explica el context d’aquesta data a través de la seva pàgina web i ofereix, a més, informació sobre aquelles cançons populars que s’escolten, sí o sí, durant el dia de Sant Andreu, el plats que cal tastar, o informació i curiositats sobre el gaèlic i altres costums i trets distintius de la cultura escocesa.

En segon lloc, una altra destinació amb molt en comú amb Catalunya i Escòcia i que obre les portes del seu dia nacional a aquells que la visiten és el Quebec. La diada nacional del Quebec és el 24 de juny, dia del solstici d’estiu i Sant Joan. Al Quebec, aquesta diada, promoguda durant la primera meitat del segle XIX per la Saint-Jean-Baptiste Society, pren, des dels seus inicis, un caràcter patriota, ja que era celebrada per aquells que tenien orígens francesos. Ens trobem aquí, doncs, una festivitat d’origen religiós, però travessada per la semàntica política, que el 1977 esdevé la festa nacional del Quebec i des del 1984 és gestionada pel Mouvement national des Québécoises et Québécois. Aquesta festivitat és també compartida amb els visitants de Quebec, tal i com es mostra a la pàgina web de la institució gestora del turisme a Qebec: Destination Québec cité. Aquest exemple es projecta des d’una mirada més lúdica que en el cas escocès, ja que entre els múltiples esdeveniments que configuren el programa hi trobem assenyalades cerveseries artesanes, opcions per fer ràfting o concerts. Tot i això, no es perd l’oportunitat d’assenyalar la finalitat de la festivitat (la celebració de la cultura, llengua i identitat pròpia del Quebec), convidar als visitants a l’acte principal de la diada, així com promocionar una visita guiada per conèixer les arrels de la civilització francesa a Nord-Amèrica.

El paper institucional de les diades

A través d’aquests dos exemples veiem com les festivitats nacionals són una oportunitat fantàstica per obrir la porta a visitants i donar a conèixer què celebra la diada i per què allò segueix tenint una rellevància en l’actualitat. Això succeeix especialment en diades com les que hem comentat, és a dir, les que tenen relació amb un clam de caràcter nacional. En territoris com els actuals, on conviuen residents amb passavolants, buscar estratègies per compartir la reivindicació implícita en la festivitat amb aquests darrers fa que la celebració prengui sentit més enllà de les dinàmiques internes de la societat. El cas català, que commemora la caiguda de Barcelona a mans de les tropes filipistes l’11 de setembre de 1714, segueix la mateixa línia que els casos anteriors i és recollit i sintetitzat des d’una mirada històrica per als visitants de Catalunya per part de l’Agència Catalana de Turisme a la seva pàgina web.

Tanmateix, el significat d’una diada nacional va més enllà dels mers fets històrics i permet, entre d’altres, assabentar de trets singulars de la cultura local, accentuar el fet diferencial lingüístic, assenyalar les elaboracions gastronòmiques que porten el territori tatuat al seu sabor o convidar a activitats que facilitin al visitant una coneixença del caràcter del lloc on es troba. El foment d’un turisme respectuós i conscient del territori passa, doncs, també, per concebre aquestes diades amb el potencial d’incidir en la imatge projectada i en l’experiència del visitant.