Els orígens del cinema a Barcelona, article del doctor Eugeni Osácar a ‘El Periódico’

A l’article, el doctor hi diu: “El desembre de 1896, és a dir, un any després que els germans Lumière realitzessin la primera sessió pública al Salon Indien del Grand Café de París, la ciutat acollia les primeres projeccions del “cinematògraf Lumière”, l’invent dels germans Auguste i Louis”. Osácar relata que “fa 125 anys, en concret el dijous 10 de desembre es va fer la presentació oficial a l’estudi fotogràfic de l’Antonio i l’Emilio Fernández, coneguts com els germans Napoleón, situat a la Rambla Santa Mònica número 18, on es troba actualment el Centre Esportiu Municipal Colom”.

Èxit del cinema a Barcelona

Segons Osácar, “l’èxit del cinema a Barcelona va ser immediat, perquè no tenia gaire competència, ja que es podia veure en grup, a un preu molt econòmic i, per tant, accessible per a famílies modestes”. A més, destaca el doctor, “oferia diversió i entreteniment, fàcil d’entendre”.

En aquest context, Osácar subratlla que “l’esclat comercial del cinema va comportar que a la primera dècada del segle XX les grans productores franceses com Gaumont i Pathé instal·lessin sucursals a Barcelona”. En aquest sentit, explica: "La ciutat respirava cinema, i la prova més evident, la tenim en les 140 sales d’exhibició que hi havia l’any 1914, al mateix nivell que Berlín i només darrere de París i Nova York".

Amb l’aparició del so als films a finals dels anys vint, el cinema es va consolidar encara més a la capital. “Un idil·li que s’ha mantingut durant aquests 125 anys, sent avui dia Barcelona un dels grans centres de producció audiovisual i un plató natural per nombrosos llargmetratges i sèries”, conclou Osácar.