Experts en turisme LGTB asseguren que formar els professionals del sector és imprescindible per al col·lectiu a l’hora de viatjar

El CETT-UB ha reunit en una taula rodona experts de diferents àmbits per debatre sobre la relació entre el turisme i la comunitat LGTB i la importància de la formació dels professionals del sector turístic per dirigir i gestionar l’oferta i l’atenció turística al col·lectiu LGTB.

El debat “El turisme i la comunitat LGTB: una perspectiva educativa”, celebrat online, ha comptat amb la participació del director del Departament de Promoció de Turisme de Barcelona, Mateo Asensio; la directora d’Innovació, Transformació digital i Inversions de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), Natalia Bayona; des dels Països Baixos, les influencers de viatges de la comunitat LGTB Maartje Hensen i Roxanne Weijer; el CEO de Queer Destinations i membre de la junta directiva de la International LGBT Tourism Association (IGLTA), Oriol Pàmies; i des del grup de treball sobre gènere i diversitat de l’Organització Internacional de Turisme Social (ISTO), Iaia Pedemonte. La Doctora Maria del Pilar Leal, coordinadora de Màsters i Postgraus del CETT-UB, i Núria Abellan Calvet, coordinadora del Màster en Turisme LGTB han presentat l’acte. Els ponents han coincidit que la formació és la base per millorar les experiències dels turistes de la comunitat LGTB, conèixer què necessiten a l’hora de viatjar i per empènyer tota la societat cap al canvi.

L’experiència durant el viatge, clau

Des de Turisme de Barcelona, Mateo Asensio ha fet èmfasi en el fet que el més important és que els visitants se sentin còmodes, i ha destacat que “és important saber que hi ha una generació que no té coneixement del col·lectiu, i que aquest necessita sentir-se mes còmode. Per això és important estudiar i aprendre com fer-ho possible i fer més fàcil la vida dels visitants a la ciutat”. Ha assenyalat, a més, que Barcelona és la capital de la diversitat i és un gran lloc per a estudis com el Màster en Turisme LGTB que impulsa el CETT. Durant la taula rodona, Asensio ha afegit amb contundència: “No puc acceptar fets com els que veiem aquesta setmana, que algú surti a la nit i arrisqui la seva vida. Sembla que podria ser fàcil canviar-ho, però no ho és: cal treballar cada dia i no explicar-ho més a la comunitat, sinó que els altres entenguin la meva realitat”, en referència a l’assassinat homòfob de Samuel la matinada del 3 de juliol.

Per la seva banda, Natalia Bayona ha destacat que “el paper de les institucions és clau en tot allò referent a la diversitat i la inclusió” i ha afirmat que “el 33% dels turistes LGBT s’adonen que senten diferències quan viatgen a diferents destinacions”. Bayona ha explicat que cal que les destinacions LGTB siguin més proactives a parlar-ne als diaris, revistes i blogs “perquè les persones que formen part del col·lectiu puguin sentir que aquestes destinacions són per a elles, que podran viure-hi moltes experiències memorables i úniques i que la felicitat a un sector econòmic tan humà com el turisme és benvinguda”.

Els ponents també s’han mostrat d’acord que l’experiència durant el viatge i els petits detalls en l’atenció del personal de la indústria turística són aspectes clau per als turistes de la comunitat LGTB, i apunten que cal tenir en compte que cada col·lectiu té necessitats diferents. En ser preguntades sobre els aspectes que consideren per escollir una destinació, les influencers de viatges de la comunitat LGTB, Maartje Hensen i Roxanne Weijer, han apuntat que “com a dones turistes ens fixem en la seguretat: no només com a dones, sinó també com a parella”. Han afegit que s’informen sobre quines lleis per al col·lectiu LGTB hi ha a la destinació i quina és l’opinió pública. Han destacat, a més, la importància que les persones que integren la indústria turística es formin sobre aquestes qüestions que el col·lectiu té present i que altres persones no s’han de plantejar.

Oriol Pàmies, des de la International LGBT Tourism Association i de Queer Destinations, ha assenyalat que “segons l’Organització Mundial del Turisme, el segment LGTB és el que està experimentant un creixement més ràpid a nivell internacional i el sector comptarà, el 2030, amb 180 milions de viatgers LGTBQ+”. Pàmies ha fet referència a un estudi d’IGLTA a Mèxic sobre el col·lectiu LGBT que ha identificat que aquest segment està entre els primers que comencen a viatjar després de la pandèmia, però afegeix que les destinacions no estan preparades: el sector privat no està format per donar-los la benvinguda de la millor manera, el producte no està a punt ni tampoc les estratègies de màrqueting.

Per últim, Iaia Pedemonte, respecte el grup de treball sobre gènere i diversitat d’ISTO, ha assenyalat que “la nostra missió és la igualtat de gènere, la diversitat i la inclusió, i destacar el paper de les dones en la indústria turística, creant noves oportunitats a través de l’empoderament, que serà beneficiós per comunitats, empreses i per al desenvolupament global”. Pedemonte també ha apuntat la seguretat com una de les qüestions presents en les experiències que viuen les dones que viatgen soles.

La formació dels professionals del turisme, imprescindible

La formació ha sorgit com un element imprescindible perquè els professionals del turisme estiguin preparats i formats per a la gestió i l’atenció al col·lectiu. En aquest sentit, el CETT-UB inicia el curs 2021-2022 el Màster en Turisme LGTB, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i que permet adquirir les competències personals i professionals per dirigir i gestionar l’oferta i l’atenció turística al col·lectiu LGTB. El temari de la formació inclou, entre altres qüestions, la gestió de la diversitat; la situació dels drets d’aquest col·lectiu al món i els seus efectes sobre el turisme; l’impacte del turisme LGTBI en l’actualitat i en un món digital, els perfils LGTBI i les motivacions i inquietuds que tenen com a clients. Així mateix, tracta la creació de producte, les bones pràctiques i l’adaptació dels negocis i les destinacions a aquesta demanda turística, que s’ha constatat que viatja tres vegades més que els no LGTB, fan estades més llargues i gasten també tres vegades més.