Especial Sant Jordi: El turisme literari, una oportunitat per a les destinacions
Viatjar, fer turisme i conèixer nous indrets és, segurament, allò que més anhelem després d’un any convivint amb la COVID-19. Els motius que ens empenyen a viatjar són molt diversos i, a l’hora d’escollir una destinació, els nostres interessos tenen un gran pes, ja sigui la gastronomia, el patrimoni, l’entorn natural o la literatura, entre d’altres.
“Comprendre, interpretar i anticipar les oportunitats que ofereixen la literatura o el cinema és indispensable per a la gestió de les destinacions”
Eugeni Osácar Marzal
El turisme literari és un gran atractiu i té la capacitat de redefinir i generar noves oportunitats per a les destinacions, ja que els dóna l’oportunitat d’anar més enllà dels símbols més concorreguts i s’erigeix com una finestra oberta per redistribuir i promocionar el turisme a partir d’un àmbit completament diferent. En el context turístic actual, “comprendre, interpretar i anticipar les oportunitats que ofereixen la literatura o el cinema és indispensable per a la gestió de les destinacions”, assegura el Dr. Eugeni Osácar Marzal, director de recerca del CETT-UB.
En els últims temps, cultura i creativitat, enteses com a factors urbans, han esdevingut clau per a la diversificació econòmica de les ciutats i l’atracció de talent, així com per a fer de les ciutats un espai més humà, inclusiu i sostenible. De fet, “la presència d’una indústria creativa potent en un entorn urbà permet que els residents tinguin l’oportunitat de participar de la vida cultural de la ciutat i, d’aquesta manera, gaudeixin d’una millor qualitat de vida”, afirma el Dr. Jordi Arcos Pumarola, professor i investigador del TURCiT del CETT-UB.
“La presència d’una indústria creativa potent en un entorn urbà permet que els residents tinguin l’oportunitat de participar de la vida cultural de la ciutat”
Jordi Arcos Pumarola
El turisme literari neix d’un element intangible, la literatura, i per desenvolupar-la, apunta Arcos, “cal adoptar una perspectiva capaç de formular una oferta de productes turísticoculturals que resulti interessant per als visitants, però també per als mateixos residents”. Aquest tipus de turisme va més enllà de la vinculació amb la ficció i inclou, també, els espais relacionats amb l’autor –el lloc de naixement, els espais on va viure o l’entorn en el qual va desenvolupar la seva obra–, els espais de memòria –que commemoren fets o personatges literaris concrets-, esdeveniments creats al voltant de la literatura i altres elements com llibreries o biblioteques singulars, que formen part d’una destinació i són atractius per als visitants interessats.
Barcelona, ciutat de la literatura
En els últims anys, Barcelona ha impulsat la seva vinculació amb el món literari. El 2015, la UNESCO va atorgar a Barcelona el segell de Ciutat de la Literatura i es va incorporar a la Xarxa de Ciutats Creatives UNESCO, tot un reconeixement del sector literari de Barcelona com a estímul creatiu.
En aquest sentit, s’han dut a terme projectes com són el Mapa literari, que permet situar a la ciutat els racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors de totes les èpoques i orígens, o Literapolisbcn, una gimcana literària pensada per als joves que consisteix en localitzar diferents punts geogràfics reals de la ciutat per on transcorre l’acció d’una novel·la i resoldre proves o enigmes que demostrin el seu coneixement de la novel·la i de la ciutat.
Barcelona compta també amb una amplia oferta d’esdeveniments com BCNegra i diverses rutes literàries, entre les quals destaquen les dedicades a l’autor Carlos Ruíz Zafón i la saga del Cementiri dels Llibres Oblidats.
Aquests exemples demostren les possibilitats del turisme literari i l’oportunitat que tenen les ciutats d’usar aquest actiu per a diversificar l’oferta turística i atraure nous públics amb un interès proactiu per descobrir nous relats i mirades sobre la destinació. Una opció que cal explorar i per la qual val la pena fer una aposta de sector.