Les Barcelones com a destinació turística
Que Barcelona és una ciutat turística i on aquesta activitat
ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, ningú ho posa en
dubte. Ara bé, si ens situem davant el mapa de l’àrea metropolitana d’aquesta
ciutat, podrem veure clarament que la distribució territorial del turisme és
desigual i amb asimetries molt notables.
L’eclosió del turisme urbà és una de les principals causes que expliquen el nou paradigma turístic. Aquest desenvolupament, i com és habitual en aquesta mena de processos, ve acompanyat d’un procés d’institucionalització de la gestió pública del sector. Però, com s’ha manifestat el desenvolupament turístic? Quina ha estat la seva dimensió espacial? Quina dimensió ha tingut la institucionalització de la gestió pública del turisme?
L’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) està formada per un total de 36 municipis, amb una extensió de 633 km2 i una població de 3,2 milions d’habitants. Això suposa el 2% del total de la superfície de Catalunya però, en canvi, en termes de població, concentra el 40% dels seus habitants.
En aquest mapa, el rol de Barcelona ciutat com a nucli de la “destinació” Barcelona és evident. Tanmateix, el concepte i els límits que els diferents actors li atorguen no sempre són coincidents. Depenent de si parlem des del màrqueting i la promoció, l’anàlisi i la generació d’estadístiques o la gestió territorial del turisme, el concepte ‘Barcelona’ varia.
A més a més, el desplegament d’una oferta d’activitats de
producció i consum arreu del territori metropolità té a veure, en molts casos,
amb un component de recreació o, en bona part, amb un turisme de proximitat. Es
pot afirmar, així, que el mapa de la Barcelona reflecteix una macrocefàlia
turística. O, com diu l’eslògan, “Barcelona és molt més”. Efectivament, estem
parlant d’un escenari divers, amb múltiples punts d’interès i amb reclams de
caràcter esportiu, natural, cultural, arquitectònic o comercial, entre
d’altres.
No és casualitat que, a excepció de la ciutat de Barcelona i d’alguns municipis limítrofs, la gestió del turisme no tingui un pes rellevant als consistoris ni centri la seva agenda política. Per a moltes poblacions el turisme és una oportunitat però no una prioritat.
L’AMB no és la Gran Barcelona Turística, n’és només una part. Però Barcelona, sense la seva àrea metropolitana, no podria ser considerada com a una de les primeres ciutats d’Europa ni tindria el desplegament d’activitat turística de què pot presumir. En definitiva, són les “Barcelones”, en plural, les que situen Barcelona en el mapa de destinacions turístiques de referència.
Francesc López Palomeque (UB) i Anna Torres-Delgado (CETT-UB)
* L’article complet ‘El turisme a l’Àrea Metropolitana de Barcelona’ ha estat publicat a la revista ‘Papers’, núm. 62 impulsada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERM)
Foto: Txus Cruz