Com trencar les barreres de la interactivitat?
La democratització dels béns turístics i patrimonials, l'accés a ells per part de tota la població amb independència de les seves condicions, ha estat una reivindicació constant en la societat occidental en les darreres dècades. Aquest afany ha comportat una gran diversitat de polítiques públiques orientades a la incorporació de col·lectius habitualment oblidats en els programes de públics i audiències dels equipaments culturals públics i privats. Aquest canvi progressiu d'orientació no parteix únicament de la voluntat d'augmentar el nombre de visitants i usuaris d'aquests equipaments, sinó que va més enllà en considerar que es tracta de fer real un plantejament bàsic en una societat realment inclusiva amb tots els ciutadans: el dret subjectiu de tots els individus a gaudir de la cultura independentment de les seves condicions personals. Són diferents els col·lectius tradicionalment marginats i cada un comporta unes actuacions específiques. No obstant, d'entre aquests col·lectius destaca en particular el de les persones amb discapacitat o diversitat funcional. I destaca no únicament pel seu aïllament tradicional en pràcticament totes les facetes de la vida social sinó perquè les actuacions destinades a la seva inclusió molt sovint són actuacions útils per a tothom. És a dir, actuant per a la inclusió de les persones amb discapacitat podem oferir "solucions universals", solucions que són útils per a tots els visitants tinguin o no discapacitat.
Així doncs, la varietat no només de perfils culturals, econòmics, etcètera, sinó també de necessitats funcionals, és una qüestió primordial en la concepció dels equipaments turístics i patrimonials diversos. En aquest sentit, el «confort» com el tipus de llum, àrees de descans, paviments, serveis, etcètera, no tenen importància quan els equipaments culturals no permeten que determinats visitants puguin gaudir-ne simplement perquè no poden tan sols accedir físicament a ells o perquè no hi ha mesures d'accessibilitat a la comunicació per a persones amb discapacitats sensorials, per exemple.
En definitiva, el interès pels usuaris i visitants dels equipaments culturals ha d'incloure necessàriament una mirada crítica sobre quines mesures d'accessibilitat es prenen per garantir que tots els visitants puguin gaudir les propostes dels museus amb igualtat de condicions.
Si pretens fer una aproximació teòrica i pràctica a les qüestions anteriors ara pots fer-ho amb el proper curs online que s'impartirà al CETT eLearning: Accessibilitat i inclusió en l'entorn turísticopatrimonial i que forma part del Màster online en Gestió i Dinamització Turística del Patrimoni. La finalitat d'aquest curs és oferir eines útils per a una concepció realment inclusiva en els entorns turístics a través de la màxima accessibilitat.