Els estudis de púbic: conèixer als nostres visitants per conèixer-nos millor a nosaltres mateixos
L'exposició sobre Dalí exhibida al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid i al Pompidou de Paris, encapçala la llista de les exposicions més visitades el 2013 a Europa, amb una mitjana 790.000 visitants. Aquesta xifra pot resultar espectacular, però queda lluny dels 900.000 visitants aconseguits en l'anterior retrospectiva realitza en 1979 sobre aquest mateix artista; o del 1.007.062 visitants que van acudir a l'exposició temporal The Western Zhou Dynasty del National Palace Museum de Taipei, a Taiwan *.
Podem saber què motiva a aquest ingent nombre de visitants a acostar-se a l'exposició?, per què fan cues interminables per veure quadres pels quals potser mai abans havien sentit interès?, quines són les seves preferències?, quines són les hores de major afluència?, etc.
Existeix, probablement en la mateixa base de la gestió cultural, la preocupació per acostar el visitant als equipaments culturals, fer més comprensibles els seus continguts, trencar amb el rol passiu del ciutadà, etc. Però, tot i les innombrables i imaginatives propostes existents encaminades a aquest fi, quina certesa tenim de l'eficàcia de les accions que duem a terme?, existeix realment una millor aprehensió dels continguts?, s'aprecien els esforços per part dels visitants?, els satisfan les actuacions que duem a terme en els museus i els canvis que introduïm?
De la mateixa manera que ha passat amb moltes altres disciplines i indústries culturals, la museologia s'ha plantejat sovint aquestes i altres preguntes. Per donar-los resposta, des de principis del segle XX, s'ha constituït un corpus teòric i empíric a través del que avui coneixem com els "estudis de públic".
Les qüestions plantejades, tot i les nombroses investigacions que han suscitat, continuen tenint una gran rellevància i actualitat. Avui dia es destinen una gran quantitat de recursos per a la programació i gestió dels equipaments culturals de tota mena. No obstant això, sovint no arribem a conèixer quin és l'impacte en el visitant de tot aquest esforç. Sense aquest feedback, el treball és unidireccional, sense l'enriquiment crucial de la percepció i la vivència dels seus destinataris finals. Es reforça la idea que és imprescindible un acostament al visitant, conèixer les seves idees, opinions, interessos i perfils diferents. Partint d'aquest punt, serà possible analitzar en quina mesura arribem als objectius previstos i com podem adequar millor, si cal, el discurs i els recursos utilitzats.
Amb el mòdul en línia Identificació i anàlisi de visitants que s'impartirà al CETT eLearning a partir del 15 des pretenem donar resposta a les preguntes plantejades. Per fer-ho ens endinsarem en l'origen, utilitat, disseny i implementació dels estudis de públic o visitor studies. L'assignatura està concebuda com una aproximació que combina un coneixement de la base teòrica sobre la qual es construeixen els estudis de públic i, alhora, es dóna una gran rellevància a la dimensió pràctica. La intenció d'aquest enfocament és donar als alumnes les bases i tècniques essencials per poder realitzar per si mateixos l'anàlisi dels visitants que van als equipaments culturals.
Per més informació: cettelearning@cett.cat
____
* Dades extretes de l'informe Top 100 Art Museum Attendance publicat per The Art Newspaper