Iván Guil, Director Fundador de Clothink Wear: “Em vaig decidir pel cicle del CETT, ja que buscava no només reciclar-me, sinó complementar els meus estudis.”
L'Iván Guil va néixer a Barcelona fa 32 anys. Després de deu anys treballant de cuiner i professor de cuina, va decidir emprendre un porjecte: crear la seva marca d'uniformes per a l'hoteleria fets 100% a Espanya, Clothink Wear.
Estudiar Cicle Tècnic Superior en Direcció de Cuina
Per què vas decidir estudiar el Tècnic Superior en Direcció de Cuina del CETT?
Volia homologar els estudis anteriors de cuina que vaig fer en una escola privada i obtenir un títol oficial per poder exercir la docència en qualsevol escola en un futur, que era el meu objectiu a curt termini aleshores, perquè ensenyar a persones que volen aprendre és una sensació indescriptiblement bonica. Després de comparar i visitar moltes altres escoles, el CETT i BCC eren les millors cartes que podia jugar. Finalment, em vaig decidir pel cicle del CETT, ja que buscava no només reciclar-me, sinó complementar els estudis que ja havia cursat juntament amb la visió de l'experiència professional que vaig adquirir durant aquests 10 anys.
Ens podries explicar com ha evolucionat la teva carrera professional?
Igual que moltes altres professions, el món de la gastronomia és gairebé purament vocacional, perquè, facis el que facis o passi el que passi, et continua cridant sempre a les seves files. Són impulsos que ens “obliguen” a satisfer aquest cuquet de saber-ne més, de fer més i explorar nous camps, aprendre, a donar menjar a la curiositat i deixar anar la creativitat i l'art de cadascú, de la persona que et fa ser i el com una professió pot canviar-te la vida. Això va ser exactament el que em va passar a mi. Màgia sense trucs.
Explica'ns més detalls de la teva trajectòria.
Acabant l'ESO, volia sortir del col·legi i dedicar-me a estudiar i treballar en cuina perquè era l'única cosa que em motivava, i perquè tenia ganes d'independitzar-me i guanyar els meus diners per a fer la meva vida. Per sort, els meus pares, les figures més importants de la meva vida que sempre m'han donat suport i guiat de la millor manera possible, em van convèncer/van obligar a fer batxillerat i les PAU. Tanmateix, em van fer treballar uns mesos en una cuina professional abans d'estudiar per a veure si se'm treien les ganes d'això de la cuina i estudiava “alguna cosa de profit” que es deia llavors no fa tant de temps... Em va sortir el tir millor impossible i vaig començar pràctiques (sense haver tocat una paella pràcticament en la meva vida) al Lluerna Restaurant amb Víctor Quintillá i Mar Gómez on la meva passió i ganes d'aprendre no va fer més que començar. Això i que era una mica masoquista perquè no havia trepitjat una cuina en la meva vida i em posava en la cuina del Víctor, que havia treballat, entre altres, al Bulli amb Ferran Adrià. Des d'aquí, el beneeixo. Quin mort li va caure damunt al pobre, a més, cal dir, que no era jo el jove més disciplinat ni bo del món … Però aquí em vaig quedar durant dos anys, fent esponja, mentre compaginava els meus estudis a la Hofmann, cosa que em va fer créixer professionalment i madurar com a persona molt ràpid. Potser diré això més d'una vegada, però va ser una de les etapes més boniques de la meva vida.
I un cop acabats els estudis?
Una vegada finalitzats els estudis vaig anar a fer un estatge 6 mesos al Celler de Can Roca, que es van convertir en gairebé 3 anys amb l'afecte i TOT el que et dona la família ROCA i aquest equip amb el qual vaig tenir la grandíssima sort de coincidir i treballar, i amb el qual encara guardem una relació entre molts de nosaltres. Una altra etapa màgica en la qual vaig passar per totes les partides, vaig treballar a la cuina a tots els esdeveniments que vaig poder per a guanyar una mica de diners extres i durant els estius em fitxaven per al restaurant Pop-up que feien als jardins botànics de Cap Roig com a cap de partida de peixos. (I perquè encara no tenien Roca Recicla, Rocambolesc, Casa Cacau i tot el grup perquè sinó...) Una de les etapes amb més màgia de la meva vida.
Alguna experiència més?
Després de recórrer tot l'ecosistema Roca tenia ganes de veure nous llocs, de treballar en altres ciutats i conèixer altres models de negoci i altres cuines. Entre elles a destacar: Restaurant Guggenheim de Martinez Alija a Bilbao, el servei d'àpats Paradís, la cuina de Martín Berasategui liderada pel Xef Iván Sáez al Llàgrimes Negres de Madrid, i finalment donant cursos monogràfics per a escoles privades mentre compaginava el TSDC al CETT per a homologar titulació i poder ser professor. Una vegada acabat me'n vaig anar a Mèxic a treballar com a xef privat internacional impartint capacitacions per a proveïdors, productors i intermediaris impulsats pel govern de MX, va ser allà on el destí va fer la seva crida.
Fundar la teva empresa
Actualment, tens el teu propi negoci Clothink Wear. Pots explicar-nos una mica com sorgeix aquesta idea i com et va ajudar la teva formació a especialitzar-te en aquest àmbit?
La idea de Clothink va sorgir arran d'un viatge a Mèxic en el qual vaig ser contractat, a través d'uns cursos que estava impartint com a professor, per a treballar com a xef internacional ajudant productors a promoure productes autòctons i donant a conèixer a personalitats del govern de Mèxic i governadors de ciutats com a Illa Dones, Felipe Carrillo Puerto i Cancun, de les seves possibilitats gastronòmiques, del seu potencial de millora de processos i traçabilitat a productes com la mel d'abella Melipona, l'eriçó i el cogombre de mar entre altres.
Per a aquest viatge va sorgir la idea amb un dissenyador amic des de la infància, actual dissenyador d'Adidas a Alemanya, de dissenyar un uniforme purament funcional amb components tècnics des de la visió d'un cuiner i les seves necessitats amb l'experiència del treball d'un dissenyador de roba tècnic-esportiva. Una col·laboració en la qual unifiquem el millor de tots dos mons. Va ser gairebé instantani l'afecte i l'expectació que rebem per part de companys del sector, que aquella jaqueta es va convertir en el primer model amb el qual em vaig llançar a l'aventura d'emprendre a la fi de 2018, la jaqueta Brisa sota el claim: Uniformes fets per cuiners per a cuiners.
Després del primer any i tots els reptes que ningú t'ensenya fins que t'enfrontes amb la realitat de crear una marca, introduir-te en el mercat, fer cartera de clients, tractar de ser rendible... Trobem el nostre lloc, no només en la roba tècnica de cuina per al seu millor desenvolupament funcional, sinó en la tecnologia tèxtil dels nostres uniformes i tot el que està per venir en el futur per a la sostenibilitat, circularitat i funcionalitat de la roba en general (cosa amb la qual estem molt familiaritzats els cuiners, ja que portem preocupant-nos per aquests conceptes des de fa molt temps). I després va venir la COVID… i el temps per a pensar i replantejar moltes coses. Entre elles el necessari que era ajuntar l'idioma que parlava el món del disseny i la moda, amb el món de la restauració i els negocis d'hoteleria generant una sinergia i una col·laboració entre ells. Per això Clothink significa literalment Cloth (roba) think (pensar), roba pensada per a negocis i persones de les quals entenem les seves necessitats, el seu treball del dia a dia dins i fora del negoci. Entenem l'idioma que parla la cuina, la sala, el restaurant, l'escola o l'hotel i som aquí perquè aquest idioma i aquestes necessitats d'un món (HORECA) parlin l'idioma de l'altre (MODA) i viceversa. És per això que ens agrada dir que som el futur dels uniformes per a hoteleria, perquè qui millor que un mateix es faria la seva roba de treball amb tots els coneixements i l'experiència d'enginyers tèxtils i dissenyadors de roba tècnics. La resposta és Clothink.
Unificant aquestes dues llengües, la indústria de la moda i de l'alimentació comparteixen el mateix repte, sent de les més contaminants en l'actualitat. Desenvolupar productes tèxtils nous de menor impacte, sent conscients protagonistes de l'ecosistema que estem construint entre tots, és el nostre punt de partida i el que ens diferencia radicalment de l'oferta actual de "moda ràpida". Els nostres uniformes són de materials circulars: 100% de plàstic reciclat i 100% reciclables, i es fabriquen des del fil íntegrament a Espanya.
Aprofitant aquesta entrevista i l'oportunitat que això suposa de donar-nos a conèixer als antics alumnes del CETT, us convidem a donar un cop d'ull a la nostra pàgina web on conèixer millor els nostres uniformes amb tecnologia i el que treballem per fer de Clothink Wear el millor futur dels uniformes. A més volem oferir un regal aprofitant aquestes dates per a animar a qui vulgui provar els nostres uniformes del 10% de valor en totes les compres amb el codi CETT10.
Quin consell donaries a tots els estudiants que es plantegen emprendre un projecte?
No hi ha un "millor consell" que pugui donar-li a aquells que s'estiguin plantejant emprendre en un projecte, perquè seguim en la lluita per ser rendible i sobreviure com a negoci i no em considero exemple de res, però si considero que el talent i la il·lusió no són suficients per a tenir èxit com a emprenedor. Si bé és cert que l'auto sacrifici, la disciplina i l'organització que t'obliga a adquirir el treball en hoteleria per a la teva vida en general, et fan estar més "preparat" per a afrontar els diferents reptes que es plantegen, hi ha tantes coses a tenir en compte... Conèixer bé el sector en el qual et vols introduir, fer un pilot de mercat per a saber si realment a la pràctica el teu model de negoci o producte és realment atractiu i cobreix una necessitat real dins del teu nínxol objectiu, cal envoltar-se de persones que tinguin BONA experiència en el món dels negocis perquè puguin aconsellar-te bé, cal aprendre de gestió empresarial, de màrqueting, de venda comercial, del tracte amb proveïdors, i de tantes altres coses que formen part del dia a dia de l'emprenedoria... Però sobretot allò que destacaria és que cal ser honest en allò que facis. Has de ser tu mateix, ja que el teu negoci serà una "extensió" de tu mateix o de les persones que formin part d'ell. El teu negoci tindrà una personalitat que, si no és de veritat, es notarà i crec que això és una cosa que transmet molt avui dia. PD: si no estàs en el món digital, vas tard.
Com et veus d’aquí a 5 anys? Quins plans tens?
D'aquí a 5 anys els objectius actuals a mig termini són haver escalat el negoci tenint establert un canal de distribució, havent consolidat la marca dins del sector com a referent de qualitat i innovació, investigant i aplicant noves tecnologies funcionals per al sector HORECA. El món de l'emprenedoria i la gastronomia és tan extens que solament veig potencial en l'horitzó, i gràcies a l'era digital es faran coses cada vegada més interessants a tots els nivells, en el nostre cas sota la premissa i la norma dels fonaments ètics i sostenibles. Aquesta és la resposta oficial, encara que al meu cap hi ha idees relativament tangibles que una vegada puguem tenir aquesta independència per a desenvolupar tota aquesta creativitat, farem coses molt vistoses unint encara més si es pot, el món gastro amb el tèxtil. I fins aquí puc llegir.