Agustí Vilamasana, "El CETT em va oferir una molt bona formació base per poder desenvolupar diferents línies de creixement professional de manera efectiva."

Agustí Vilamasana té 29 anys i és de Barcelona, tot i que actualment resideix a Nova Zelanda. Va estudiar al CETT el Diploma Superior de Sommelier

Estudiar en el CETT

Quins aspectes de la teva formació al CETT consideres que han estat clau per al teu desenvolupament professional?

Diria que, sens dubte, el CETT em va oferir una molt bona formació base per poder desenvolupar diferents línies de creixement professional de manera efectiva.

És important tenir uns bons fonaments sobre els quals construir. En el meu cas, el CETT em va donar la possibilitat d'establir aquests fonaments, tenir una base forta i estructurada a nivell formatiu.

CETTWanderlust Nova Zelanda

Nova Zelanda és coneguda per la seva diversitat vinícola, com va ser el teu procés d’adaptació a la cultura del vi en aquest país comparat amb el que vas aprendre a Europa?

Des que vaig arribar a Nova Zelanda, he estat treballant principalment com a viticultor. Pràcticament no tenia experiència pràctica en viticultura, així que en part va ser fàcil adaptar-me, ja que no tenia moltes referències prèvies i he après pràcticament tot des de zero.

Pel que fa a la cultura del vi de Nova Zelanda en general, hi ha una cosa que hem de recordar, i és que no deixa de ser part del Nou Món.

El sector vinícola a Nova Zelanda continua sent extremadament jove comparat amb el d’Europa, sobretot si el comparem amb el d’Espanya, França o Itàlia. Per ajudar a entendre-ho millor, jo diria que Nova Zelanda està en el punt en què estava Europa fa 20 anys. Justament ara comencen a veure's productors que estan en transició cap a la viticultura orgànica i, de fet, encara no són molts, igual que els que aposten per la biodinàmica. Sincerament, crec que aquests últims es poden comptar amb els dits de les mans.

La idea de “Terroir” que tenim a Europa és una cosa que aquí no s’ha tingut gaire en compte durant la major part de la seva història vitivinícola. Sempre s’ha donat més importància a la varietat i a les grans produccions d’aquestes.

Afortunadament, ara veiem que comença a haver-hi més diversitat, tal com mencionaves a la pregunta. Productors petits, o no tan petits en alguns casos, que comencen a oferir alternatives al vi tradicional neozelandès i que, en termes de qualitat, ja es poden comparar amb grans vins europeus. Sens dubte crec que s’ha iniciat un camí que situarà el vi de Nova Zelanda en una posició molt més prestigiosa durant els pròxims anys.

Quines diferències clau has notat entre els consumidors de vi a Nova Zelanda i en altres llocs on has treballat o estudiat?

Aquí a Nova Zelanda hi ha un gran interès per la cervesa també; de fet, se’n consumeix més que vi, tot i ser un país vinícola. Això és una cosa que segurament ens resulta familiar a tots els que hem treballat en el sector del vi a Espanya, ja que és un punt que tenim en comú amb els neozelandesos.

Tot i així, igual que a Espanya, es veu un creixement progressiu en el consum de vi, possiblement impulsat per aquells productors que estan oferint alternatives amb més personalitat i allunyades de les clàssiques grans produccions.

Treballeu a Black Estate Wines, un celler molt reconegut a la regió. Podries explicar-nos quins són els majors desafiaments i satisfaccions de treballar-hi?

Clarament diria que el major desafiament va ser treballar a l'exterior durant l’hivern amb un equip tan petit. Crec que mai havia estat tan content de sentir l’arribada de la primavera com aquest any.

D'altra banda, és una gran satisfacció treballar i formar part de l’equip d’un dels cellers referents a nivell nacional, sobretot per tota la seva implicació amb la viticultura orgànica, biodinàmica i la producció de vins amb poca intervenció.

Quina és la teva varietat de raïm preferida per treballar i degustar a Nova Zelanda, i què la fa tan especial?

Sens dubte, la varietat que m’ha captivat aquí a Nova Zelanda ha estat la Pinot Noir, concretament la de Central Otago, al sud del país.

És curiós que hagi hagut de venir a l’altra punta del món per començar a apreciar més aquesta varietat. Però, sincerament, la Pinot Noir mai m’havia atret gaire, potser perquè a Espanya no és una varietat destacada, o potser pel desconeixement d’una bona versió de la mateixa, tenint poca accessibilitat, per exemple, als grans vins de la Borgonya, on clarament aquesta varietat és la reina indiscutible.

En qualsevol cas, el fet d’haver treballat al començament de la meva aventura a Rippon, un celler a la vora del llac Wanaka, a Otago, em va donar l’oportunitat d’estar molt més en contacte amb aquesta varietat i descobrir grans vins amb molta personalitat i que, a més, mostraven perfectament l’essència del “Terroir”, cosa que sempre he considerat fonamental per als vins que aspiren a ser vins de gran qualitat.

Si poguessis recomanar un vi de Black Estate Wines per sorprendre un aficionat al vi europeu, quin seria i per què?

Recentment ha sortit a la venda el Skypunch Viognier 2023, que crec que és un dels millors vins elaborats amb Viognier que he provat. També recomanaria el Damsteep Pinot Noir 2021 o el Home Chardonnay 2023.

Sincerament els recomanaria perquè provenen de parcel·les úniques i mostren perfectament el que és un vi amb poca intervenció ben fet.

Consell a donar a futurs estudiants o estudiants finalitzadors

La por és inevitable, sempre es té por en una situació així. De fet, el més estrany seria no sentir-la. Sentim por perquè és un pas que ens treu completament de la zona de confort i ens exposa a alguna cosa totalment nova, però, sincerament, crec que tota la màgia està fora d’aquesta zona de confort.

Així que, a aquells que tenen en ment fer aquest pas, els diria que acceptin la por com una cosa natural i com a part del procés d'exposar-se a allò desconegut. En aquesta vida mai serà una mala decisió voler explorar nous camins o llocs.

No sé si puc donar consells, però sí que puc compartir la meva experiència i potser aportar una mica de perspectiva a persones que estiguin passant per situacions semblants a les que he viscut jo.

Clarament vivim en un món que està capgirat i actualment estem travessant una situació molt complexa a nivell socioeconòmic, cosa que ens genera una càrrega horrible a nivell personal. Tot va extremadament accelerat i volem que tot arribi pràcticament de manera instantània.

En la meva experiència, he pogut comprovar que res no arriba tan ràpidament, es requereix temps per assolir objectius. De fet, jo continuo en ple procés de construcció amb moltes de les meves metes i sé que encara em queda molt per fer i recórrer.

Per aquest motiu, és important aprendre a gaudir d'aquest procés. Hem de permetre'ns celebrar els petits moments de glòria i sentir-nos orgullosos de cada pas endavant que fem en direcció als nostres objectius.

Sens dubte hi haurà dies en què ens sentirem mancats d'energia, moments de lluita interna, moments en què fins i tot ens sentirem perduts en el nostre propi camí cap a les nostres metes. Però, una vegada més, cal acceptar tots aquests moments complicats també com a part del procés.

Crec que hem de ser pacients i, sobretot, justos amb nosaltres mateixos. No hi pot haver retrets quan el que regeix la nostra vida és la passió i la constància.