Marina Gamisel, "La veritat és que quan un emigra, l’actitud es converteix en el teu millor aliat."

La Marina Gamisel Té 26 anys és de Barcelona i és una gran apasionada de viatjar i viure aventures. Va estudiar en el CETT el Grau en Turisme

Estudiar en el CETT

Primer de tot, ens agradaria que et presentessis amb una breu descripció i que indiquessis quina formació vas fer i la teva experiència al CETT

Soc la Marina Gamisel, tinc 26 anys i sóc exalumna de Cett. Vaig realitzar els meus estudis universitaris a la casa, em vaig graduar en turisme amb menció en direcció turística. Vaig completar les meves pràctiques universitàries en companyies navilieres i en empreses d'intermediació turística.

En finalitzar els meus estudis el 2019, vaig preparar la meva motxilla i vaig anar a recórrer el sud-est asiàtic sense bitllet de tornada, però la covid va arribar per canviar els plans establerts. Vem ser confinats quan vaig comprendre que el futur de la indústria havia de ser sostenible o, altrament, no tindria cabuda. Llavors vaig decidir seguir formant-me cursant un Màster en turisme sostenible i tecnologies de la informació, per comprendre la fragilitat del sector i com extrapolar cada aprenentatge a la vida quotidiana.

CETTWanderlust Austàlia

Què et va motivar a prendre la decisió de mudar-te a Austràlia?

Des de petita somiava amb viure una temporada a l’estranger, però per diferents motius mai no havia tingut l’oportunitat de dur-ho a terme.

Després de passar anys darrere del taulell treballant per a una de les agències majoristes de viatges del nostre país, vaig decidir apostar. Buscava un gir professional i canviar de trajectòria. Vaig sentir que era el moment de fer el salt -i per què Austràlia?- potser sigui la pregunta més repetida.

És un país increïble amb molt a oferir, no em refereixo únicament als seus diferents paisatges i climes, sinó que a més de ser un país de parla anglesa (la qual cosa va ser tota una motivació), també ofereix diversos visats que permeten als viatgers l’oportunitat de treballar i estudiar al país. Va ser així com vaig decidir deixar els dubtes, les pors i les inseguretats a un costat, per buscar un nou futur a 17.000 quilòmetres de casa.

Has trobat alguna dificultat en el procés de buscar feina en un país estranger? Et vas anar amb l’ocupació des de Barcelona o la vas buscar en arribar allà? Com ho has superat?

La veritat és que quan un emigra, l’actitud es converteix en el teu millor aliat.

És fonamental treure’s la vergonya de parlar una altra llengua i alhora treure’s la por d’afrontar entrevistes personals i en la majoria dels casos presencials. Austràlia té una particularitat, i és que en una entrevista poden oferir-te l’opció de realitzar un "trial" en el qual es treballa dues hores (no remunerades). És un període de prova, on el candidat ha de donar el millor de si mateix, si desitja formar part de l’equip.

Encara que és cert que les pàgines d’ocupació funcionen, el més efectiu és presentar-te al comerç en qüestió amb el currículum imprès i el millor dels teus somriures i conversar amb el manager del lloc. En el meu cas, la proactivitat va ser la clau de l’èxit.

Com has aconseguit adaptar-te a la vida a Austràlia i quins aspectes de la cultura australiana t’han sorprès més?

No podem negar el fet que quan una persona decideix emigrar, el camí no és fàcil. Hi ha dies en què les emocions s'apoderen d'un, i sorgeixen els dubtes. Et despertes qüestionant-te si estàs fent el correcte, si les teves decisions van ser encertades, si estàs cada vegada més a prop de les teves metes o si realment estàs lluitant prou pels teus somnis.

En aquests moments et recolzes en la gent que has conegut pel camí, gent que, igual que tu, ho va deixar tot enrere, converses en anglès mentre untes Vegemite a la teva torrada i valores les coses positives de la seva vida i tractes de modificar aquelles que no ho són tant.

Quan observes al teu voltant i veus que ets capaç de fer família amb gent de diferents països, entens que culturalment no som tan diferents. Quan prens consciència de l’evolució personal i sobretot a nivell professional, és quan un és conscient que tot ha valgut la pena.

Sens dubte, la fulla de ruta és l'autenticitat, saber què et fa feliç i lluitar-ho diàriament. Per això, el lema de l’experiència sempre ha estat "No Risk, No Story".

Com a apassionada dels viatges, com has aconseguit combinar la teva passió per viatjar amb la teva vida professional mentre estàs a Austràlia?

Tota la meva experiència està sent un viatge en si, especialment d’introspecció, cosa que m’ha portat a conèixer-me millor i permetre’m la llibertat de recórrer sense sentir culpa.

Si m’haguessin dit que em despertaria veient cangurs al jardí de casa, que celebraria Cap d’Any a l’Òpera de Sydney o que sobrevolaria la Gran Barrera de Corall, no m’ho hauria cregut. Els australians tenen un ritme de vida tranquil, la seva filosofia és el gaudir i la conciliació. Als hotels en què he treballat han estat insistents en això, cosa que m’ha permès fer vacances en països veïns com Nova Zelanda i les Filipines.

Consell a donar a futurs estudiants o estudiants finalitzadors

Quins consells donaries a algú que vol seguir els teus passos i mudar-se a un altre país per explorar noves cultures i llocs?

Considero que és fonamental informar-se sobre el destí i estar segur que aquell lloc ofereix tot el que es necessita. No parlo només de consultar el clima, o el preu dels lloguers, sinó d’anar un pas més enllà, valorar com seria la teva vida estant allà (quin tipus d’oci ofereix el destí, quines zones a l’aire lliure existeixen per practicar esport, a quina hora tanquen els comerços, quines festivitats tenen, etc.)

En el meu cas, vaig triar la ciutat de Gold Coast per ser un destí turístic referent a la costa est, una cosa fonamental per a aquells que tenim vocació en la indústria turística.

Avui dia puc dir que aquesta experiència m’ha canviat la vida, el meu consell per a tot aquell que desitgi fer el salt seria "escolta la teva veu interior, només som una vegada a la vida, fes-ho!No tens res a perdre, tot està per guanyar".