Magalí Cases, "Les portes laborals que m'ha obert el CETT ha estat una part important del camí que m'ha portat a Los Angeles."

Magalí Cases és de Barcelona, tot i que actualment viu a Los Angeles. Al CETT va estudiar el Grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques

Estudiar al CETT

Què et va portar a estudiar Ciències Gastronòmiques al CETT UB? Com va ser la teva experiència formativa a la universitat?

A mi sempre m'havia interessat molt la cuina i sobretot la pastisseria, i volia encaminar la meva vida cap algun d'aquests àmbits. Durant el saló de l'ensenyament a Barcelona vaig trobar la parada del CETT i em van parlar de la carrera de Ciències Culinàries i Gastronòmiques i va ser com si hagués trobat la carrera perfecta, una barreja de cuina amb parts de pastisseria i lligant tot això amb gestió, màrqueting i altres assignatures no tant practiques. Vaig tornar a casa contenta, sabent el que faria els pròxims quatre anys de la meva vida.

La meva experiència al CETT va ser molt satisfactòria, i tot i haver sigut mig interrompuda per la pandèmia del Covid-19, puc assegurar que n'estic molt contenta. Ja sigui pel professorat, pels companys que hi vaig trobar i que encara m'acompanyen, per les portes laborals que m'ha obert el CETT ha estat una part important del camí que m'ha portat aquí.

De quina manera els coneixements adquirits al CETT UB han influït en la teva carrera professional com a cuinera en un lloc tan competitiu com Los Angeles?

Com ja he dit, el CETT obre moltes portes. Durant la carrera vaig poder viure una experiència que em va fer créixer i em va ajudar a voler marxar ara, i aquesta va ser la de l'Erasmus o intercanvi. Durant l'últim any de carrera vaig viure sis mesos a Mèxic, més concretament a Cancún, i va ser de les millors experiències que he viscut, tot i que al principi em va costar i vaig pensar que no podria, al final vaig descobrir aquesta part de mi mateixa que volia viatjar i conèixer món.

Professionalment, també en sortim molt preparats del CETT, havent estat en vàries cuines i obradors puc dir que acabem amb un alt nivell tècnic i de percepció de la realitat. És a dir, crec que tant les assignatures pràctiques com les teòriques ens ensenyen sobre la realitat del sector i conseqüentment ens preparen per a aquesta. Estant aquí puc notar la diferència quant a preparació i coneixements en comparació amb gent d'altres països i universitats.

CETTWanderlust Los Angeles

Com descriuries l'escena gastronòmica a Los Angeles? En què es diferencia de la de Barcelona o d'altres ciutats on has treballat?

L'escena gastronòmica de Los Angeles es basa en una barreja de cultures i diferències socials, molta gent rica que es pot permetre qualsevol nit, restaurants amb un tiquet mitjà per sobre dels 100 $ i gent amb sous molt més baixos que mengen menjar ràpid o tacos al carrer. (Personalment, aquí prefereixo uns bons tacos ´´callejeros´´ que un restaurant tradicional).

En conseqüència l'oferta gastronòmica s'adapta a aquestes necessitats. Hi podem trobar restaurants cars de qualsevol mena de cuina, japonesa, espanyola, xinesa, italiana, vegana, sense gluten, etc. I també trobem restaurants molt més assequibles com els fast foods típics americans, el in-n-out, McDonald's, chick-fil-A, entre altres. I, el que podem trobar amb més freqüència són els food trucks de menjar molt barato, normalment llatinoamericans, de Mèxic,Hondures, Guatemala, etc. Això és degut a la immigració que hi ha al país, però més concretament a aquesta ciutat en la qual més d'un terç de la població són immigrants.

Jo crec que aquesta és una de les principals diferències amb Barcelona i altres ciutats europees, els preus i l'oferta de restaurants com a tal se centra en persones amb ingressos alts, i la gent que treballa a la majoria d'establiments no són cuiners, vocacionalment parlant, simplement és una feina fàcil d'accedir-hi per gent que necessita diners.

Ara que treballes a Teleferic Barcelona a Los Angeles, com ha estat portar l'essència de la cuina española/catalana a un públic internacional?

Crec que és un tipus de cuina que s'adapta molt bé a aquesta ciutat i en general a Califòrnia. Telefèric ha creat una oferta amb l'essència espanyola però adaptada als Estats Units, és a dir, hi ha coses que et podries trobar a Barcelona i pensaries que no està bé o que no és autèntic, però s'ha de tenir en compte que s'ha fet un treball d'adaptació a les necessitats i gustos de la població californiana. Tot i això, l'oferta i el servei representen bé la cuina espanyola, a la gent li agrada i sempre en surten satisfets.

Quins reptes has afrontat a l'hora d'adaptar-te a la vida a Los Ángeles, tant a nivell personal com professional? Què és el que més t'ha sorprès de viure en aquesta ciutat?

Los Angeles és una ciutat molt diferent del que jo estava acostumada, és una ciutat molt gran i amb zones perilloses. En l'àmbit personal m'he hagut de crear una rutina nova, on moure's caminant és difícil però acabes sabent com i per on has d'anar. Està tot molt separat i hi ha barris molt marcats, hi ha carrers perillosos o no molt segurs i això ho vas descobrint a mesura que hi vius. La gent aquí treballa moltes hores i viuen per treballar, és una ciutat que es basa en els contactes que tinguis i el nivell adquisitiu. Tot és molt car i has de tenir cotxe per desplaçar-te. Tot i això, he conegut gent meravellosa amb la qual hem viscut experiències espectaculars i de pel·lícula.

Professionalment, es podria dir que he après a treballar amb tota mena de persona i crec que això és el que més m'ha costat, treballar en una cuina amb personatges del més pintorescos. El que més m'ha sorprès de Los Angeles és que la gent no camina, venint de ciutats en les quals hi ha molta gent que no té cotxe, veure les voreres buides em causa bastant de rebuig i em fa sentir insegura.

Especial Acció de Gràcies

Sabem que el Dia d'Acció de Gràcies és una tradició molt arrelada als Estats Units. Ara tindràs l'oportunitat de celebrar-lo a Los Ángeles? Si és així, podries explicar-nos més sobre aquesta festivitat i la seva relació amb la gastronomia? Hi ha algun plat típic d'Acció de Gràcies que t'hagi cridat l'atenció o que t'agradi preparar?"

Doncs per casualitats de la vida, l'any passat vaig tenir l'oportunitat de celebrar Acció de Gràcies a la ciutat de Nova York a casa d'una amiga, la Clara Viñas (alumni del CETT també), i va ser una experiència súper especial. El Dia d'Acció de Gràcies és molt important aquí, ja que s'ajunten les famílies i els amics per agrair les coses que els hi ha portat la vida, menjar, casa, feina, etc. Es mengen plats típics com el gall d'indi, la salsa típica o gravy, mc n cheese, puré de patates, salsa de nabius, mongetes tendres, el farcit, etc. Es podria dir que és com el dinar de Nadal amb l'escudella i carn d'olla. El que sempre m'ha cridat l'atenció és la preparació del Gall d'Indi, ja que és un animal molt gran i porta moltes hores de preparació, el que fa molta gent aquí és encarregar un menú ja preparat i recollir-lo el Dia d'Acció de Gràcies al matí.

Consell a donar a futurs estudiants que somien amb treballar a l'estranger

El consell més important és que ho facin, que marxin sense pensar-ho gaire, l'experiència de viure a l'estranger és una cosa que tothom ha de viure.

Treballar i estalviar per poder marxar tranquil·lament, o treballar molt quan arribis al destí, obrir-te a la gent i a les noves vivències, fer molts amics, apuntar-se a tots els plans, gaudir cada dia... Crec que tot depèn de l'objectiu que tinguis, hi ha gent que marxa per estalviar molts diners i s'absté de fer molts plans, i altres que fan molts plans i s'abstenen d'estalviar gaire, jo recomano buscar un equilibri que et permeti assolir els teus objectius vitals, però sobretot que et permeti gaudir de l'experiència.

Un últim consell és, dins el que cap, fer un intercanvi o Erasmus, ja que et permet veure com és viure a l'estranger però amb el suport de la universitat, la qual cosa et dona una sensació de seguretat que quan marxes sol a viure fora no tindràs.