L’impacte de l’urbanisme i l’ordenació territorial per avançar cap el turisme sostenible: el cas de Barcelona

L’objectiu d'aquest Observatori ha estat reflexionar i debatre sobre urbanisme i models turístics, i la relació entre els seus components, com ara mobilitat, connectivitat, transformació urbana, patrimoni, accessibilitat, convivència social, oferta turística o competitivitat de les destinacions turístiques, entre d’altres.

L’impacte de l’urbanisme i l’ordenació territorial per avançar cap el turisme sostenible: el cas de Barcelona ha estat el tema de discussió de l’Observatori CETT, espai de debat sobre temes d’actualitat en turisme, hoteleria i gastronomia del país, que se celebra trimestralment en el Campus internacional CETT-UB. Més de 150 persones de la comunitat acadèmica, del sector, i també representants de la societat civil, han assistit a la jornada.

Els participants Agustí Colom, regidor d'Ocupació, Empresa, Turisme i Comerç de l’Ajuntament de Barcelona; Enrique Alcántara, president d’APARTUR; Malco Par, membre del comitè executiu del Gremi d’Hotels de Barcelona; Maria Buhigas, urbanista d’Urban Facts; i Ángel Díaz, president d'Advanced Leisures Services; han coincidit en la necessitat de l’abordatge global del planejament urbanístic i els models turístics.

Maria Abellanet i Meya, CEO del Grup CETT, ha obert el debat recordant que “la sostenibilitat, la competitivitat i l'excel·lència turística seran possibles si, prèviament, es milloren aspectes clau, com ara la gestió i la distribució dels fluxos turístics, si es redueixen els impactes negatius o si es fa complir la normativa” i, ha emfatitzat, “la necessitat de trobar una figura mediadora per arribar a negociacions entre les diferents parts i aconseguir un consens”.

En la seva intervenció Agustí Colom, regidor d'Ocupació, Empresa, Turisme i Comerç de l’Ajuntament de Barcelona, ha recordat que cal tenir present en totes les decisions que “Barcelona és una ciutat d’1,6 milions d’habitants amb 30 milions de visitants anuals”, però afirma que “Barcelona no s’ha construït per atraure a gent, per tant cal conservar els elements essencials que atrauen als turistes”. Colom ha remarcat que des del punt de vista urbanístic “la ciutat és la suma dels residents i dels turistes”.

Per la seva banda, Enrique Alcántara, d’APARTUR, ha remarcat que “és un error haver posat en marxa un Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) abans d’haver consensuat el Pla Estratègic de Turisme 2016-2020”. Segons Alcántara, “el pla especial parteix d’un diagnòstic erroni que no resol problemes del sector dels allotjaments, com els habitatges il·legals”. I ha precisat que “una de les eines que ens ajuden en el Pla Estratègic és precisament l’Urbanisme”.

Malco Par, del membre del comitè executiu del Gremi d’Hotels de Barcelona, ha manifestat que “la planta hotelera de la ciutat és capdavantera en sostenibilitat, ja que s’ha invertit en eficiència energètica i compliment de les principals certificacions mediambientals”. Par considera que “els plans especials no són la millor manera de regular el sector turístic”. En aquest sentit, el representant dels hotelers barcelonins ha assenyalat que “el PEUAT no contribuirà a la sostenibilitat del sector turístic”.

L’urbanista i arquitecta Maria Buhigas ha ressaltat “la necessitat d’una visió integral, i una gestió dinàmica amb nous instruments”. Segons Buhigas “els aspectes tècnics no poden substituir la vertadera finalitat del planejament urbanístic que és estrictament política”. Per l’experta, “no existeixen plans urbanístics que siguin exclusivament tècnics, ja que tots són una eina per fer política”. Buhigas considera que “els actuals instruments de planejament urbanístic tenen una concepció estàtica, quan la realitat és canviant i està subjecta a les circumstàncies, com pot ser l’actual crisi econòmica”. També ha accentuat la conveniència que “pel sector turístic caldria més un acompanyament que un planejament, amb nous acords socials”.

Ángel Díaz, president d'Advanced Leisures Services, ha manifestat que “l’empresa privada ha anat per darrera de l’Administració per encarar la seva activitat en termes de ciutat”. Per Díaz, “avui, la planificació urbanística només és una relació d’allò que no es pot fer” quan, segons Díaz, “hauria d’establir el model de ciutat”. El consultor considera que “se segueix cometent l’error d’equiparar turisme a hoteleria”.

La rellevància del turisme en el nostre sistema productiu, l’hauria de convertir en un sector sensible que cal gestionar amb polítiques que no el malmetin, i que alhora siguin compatibles amb la sostenibilitat. Avui, una governança participativa del turisme és una condició necessària, però no suficient. Per a concretar les idees i legitimar les actuacions és necessària la negociació i l’acord entre els diferents actors, salvant tota mena de prejudicis. Incorporar al diàleg de Consell de Turisme i Ciutat un organisme independent, consensuat i col·legiat de mediació podria fomentar una nova cultura de gestió de conflictes a l’hora de construir la ciutat turística que volem, atenent als diversos interessos que hi conflueixen. Potser no cal buscar consensos, però sí diàleg, negociació i acords.

El turisme, segons Abellanet, “hauria de ser capaç de construir el seu propi model de desenvolupament, amb una perspectiva de ciutat i de sostenibilitat i, alhora, marcar el lideratge de nous valors, individuals i col·lectius, que responguin a les noves sensibilitats empresarials, de la demanda i de la ciutadania”.